TURANDOT – Opera en tres actos y cinco cuadros. Lugar de acción en Pekin en una época imaginaria.
– Música: Giacomo Puccini.
– Llibret: Giusseppe Adami i Renato Simoni
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatre de La Scala de Milà 25 abril 1926 –
La darrera obra del compositor Giacomo Puccini fou l’òpera “Turandot”, estrenada pòstumament al Teatro alla Scala de Milà el 1926 dirigida musicalment pel gran Arturo Toscanini i protagonitzada per la soprano Rosa Raisa i el famós tenor aragonès Miguel Fleta (allí anunciat com ‘Michele’), tot un ídol liceista del moment. Ambientada al Pequín de la Xina imperial -i per tant en la línia d’exotisme apuntada en la publicació anterior- aquesta faula no conté cap moment exclusivament balletístic; l’esmentada ambientació, però, accepta un gran desplegament escenogràfic enriquit amb subtils apunts coreogràfics, sobretot en els actes primer i segon, just en els moments en què la protagonista la princesa Turandot apareix en escena.
I així va ser en la reposició de “Turandot” que el Liceu va presentar pel novembre de 1966, dirigida musicalment per Elio Boncompagni amb la soprano Maria Alpar i el tenor Francesc Lázaro. El Ballet del Liceu va atendre sobiranament les delicades il·lustracions coreogràfiques dissenyades per Magriñà, molt adients, tot un luxe atès el gran potencial de la companyia. Montsalvatge, en la seva ressenya a ‘La Vanguardia’, lloava la tasca del Ballet. La presència magnètica, impactant i glacial de Turandot (Maria Alpar) era magnificada per les ballarines liceistes en la pell de les seves donzelles i esclaves, totes elles harmonia i elegància. Al capdamunt de l’escena, controlant-ho tot, l’Emperador Altoum (aquí Diego Monjo, tota una institució liceista i que tant sovint havia dirigit escènicament el Ballet del Liceu).
Una divertidíssima anècdota que una vital Guillermina Coll recorda amb la seva habitual simpatia xamosa: acte segon quadre segon, just en el moment en què Turandot ataca la seva tremenda ‘escena dels enigmes’ i totes les ballarines estan col·locades en dues fileres paral·leles a l’escala magnificent que presideix el centre de l’escena, al capdamunt de la qual s’ubica l’Emperador Altoum (Diego Monjo) i, uns graons per sota, Turandot (Maria Alpar). Moment d’un silenci sepulcral produït per la pròpia tensió dramatúrgic-musical del moment. De sobte, un dels tres Ministres (personatges anomenats Ping, Pang i Pong i que anaven caracteritzats amb sengles perruques amb una llarguíssima cua que esqueia d’allò més en aquell Pequín de cartró pedra), en un moviment brusc que fa a meitat de l’escenari, perd la cua de la perruca sense adonar-se’n… quedant la pobra cua palplantada allí, en meitat de l’escenari… Les ballarines, atesa la seva posició d’alçada superior envers el terra de l’escenari, veuen perfectament l'”estofat” i no poden parar de riure… L’esbroncada de l’entranyable senyora Conxita (Conxita Pujol, la mestra pianista del Ballet i mà dreta del Mestre) fou èpica. – Jordi Pujal – art 1 – art 2
1984
– Programa del Liceu – 2, 5, i 8 febrer 1984 – TURANDOT –
Noticia 2 febrer 1984 – La Vanguardia – Liceu – TURANDOT
Critica – 3 febrer 1984 – La Vanguardia – Liceu – TURANDOT –
1980
_ Programa del Liceu – 3 i 5 de gener 1980 – TURANDOT – Montserrat Caballe, Pedro Lavirgen, Diego Monjo
Critica – 1 gener 1980 – La Vanguardia – Liceu – TURANDOT –
1979
_ Programa del Liceu – 30 desembre 1979 – TURANDOT – Montserrat Caballe, Pedro Lavirgen, Diego Monjo
1973
– Programa del Liceu – 13 gener 1973 – TURANDOT – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball
1969
– Programa del Liceu – 11 desembre 1969 – TURANDOT – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball
1966
– Programa del Liceu – 12 novembre 1966 – TURANDOT – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball
1961
– Programa del Liceu – 16 desembre 1961 – TURANDOT – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball
1952
– Programa del Liceu – 2 desembre 1952 – TURANDOT – Cos de ball
1950
– Programa del Liceu – 30 novembre 1950 – TURANDOT – 25e aniversari de la estrena – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball