LA VESTALE –
– Música:Gaspare Spontini
– Llibret: Etienne de Jouy
– Coreografia:
el desembre de 1982 el Liceu reexhumava amb totes les de la llei una raresa que feia setanta anys que no es representava a la casa (i que, després d’aquesta reposició, no s’ha tornat a fer): l’òpera en tres actes “La vestale”, amb música de Gaspare Spontini, concebuda i estrenada a París el 1807 en llengua francesa però representada al Liceu en la traducció italiana de Giovanni Schmidt, que és la versió que en aquell llunyà 1982 hom podia veure escadusserament en alguns teatres.
Òpera plenament inserida en el neoclassicisme per la notable influència del compositor Christoph Willibald Gluck en Spontini, els actes primer i tercer de l’obra es clouen amb sengles episodis coreogràfics. Aquesta edició de 1982, en el moment espectacular d’arrancada del període liceista ‘del Consorci’ -de tants bons records- i que dirigí musicalment Carlo Felice Cillario, comptà amb una preciosa producció del Théâtre du Capitole de Toulouse i fou concebuda a l’entorn de la figura de tot un símbol liceista, la gran Montserrat Caballé. Acompanyada de Nunzio Todisco i Vicenç Sardinero (un altre “beniamino” liceista i vell amic del Ballet del Liceu) fou un èxit apoteòsic per a tothom, inclosa la companyia de ball, amb Asunción Aguadé al capdavant en la triple faceta de coreògrafa, directora i Primera Ballarina i Fernando Lizundia com a Primer Ballarí.
En la seva crítica a la revista Monsalvat (núm.102, febrer 1983), Marcel Cervelló, en parlar de la lloable tasca coreogràfica, deia: “Observemos con satisfacción el aumento de los efectivos del cuerpo de baile, con hasta ocho elementos masculinos. ¿No está allí, acaso, la base de ese cuerpo estable que el Liceo tanto necesita?”. Reflexions de 1983… – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2
1982
– Es va representa però no hem trobat cap programa –