IRIS – Òpera verista Melodrama en tres actes.
– Llibret : Luigi Illica
– Música : Pietro Mascagni
– Coreografia: Juan Magriñà
– Figurins i decorats: Ramon Ivars
– Lloc d’acció: Japó en temps llegendari
– Lloc d’estrena: Teatro Costanzi de Roma, 1898 –
El compositor Pietro Mascagni, popular sobretot per “Cavalleria rusticana”, va estrenar la seva òpera “Iris” el 1898 al Teatro Costanzi de Roma dirigint musicalment ell mateix l’orquestra. Melodrama ambientat al Japó, amb inspirades melodies i audaços mitjans expressius -sobretot tenint present l’època de composició-, l’autor prioritzà el simbolisme de l’acció enfront el propi desenvolupament dramatúrgic de la història. En el seu acte primer inclou un breu (però intens) ballet- pantomima amb tres rols protagonistes assignats a ballarines, fragment d’importància cabdal en el desenvolupament de l’acció.
Pel novembre de 1973 el Liceu reposava “Iris”, absent d’aquell escenari des de feia més de setanta anys, dirigida musicalment per Ino Savini, en l’escena per Walter Cataldi-Tassoni (amb unes decoracions precioses molt lloades per la crítica) i protagonitzada per la soprano Atsuko Azuma (i dos amics de LiceXballet, la soprano Carme Hernández i el tenor Josep Ruiz, formant part de l’admirable elenc). L’esmentat ballet-pantomima va ser el vehicle perfecte per al lluït treball del Ballet del Liceu: les tres absolutes protagonistes del moment (cadascuna citada i amb el nom del rol interpretat en el ‘dramatis personae’ inclòs en el programa de mà) foren tres Primeres Ballarines de la companyia, Asunción Aguadé, Àngels Aguadé i Guillermina Coll, abillades espectacularment segons figurins deliciosos dissenyats per Ramon Ivars. L’hemeroteca explica que aquestes funcions foren rebudes amb un entusiasme moderat, sense protestes però tampoc amb grans ovacions, reconeixent -això sí- la tasca admirable de la soprano Azuma. Ben normal, hom no podia sempre assolir només èxits incontestables i incontestats. Bona tasca del Ballet del Liceu, una coreografia del Mestre més en l’ampli catàleg de LiceXballet. L’exotisme d’Extrem Orient també era ben rebut en aquells anys d’or!
Un ballet-pantomima amb tres ballarines en els rols protagonistes de tres ‘geishes’ dansarines que simbolitzen, en una atmosfera onírica, “La bellesa”, “La mort” i “El vampir” (i així acreditades en el ‘dramatis personae’ de l’obra, “La bellezza”, “La morte”, ” Il vampire”). El 1973 (i amb la col·laboració luxosa de tot el Ballet del Liceu) foren interpretades, respectivament, per Asunción Aguadé, Àngels Aguadé i Guillermina Coll, tres grans Primeres Ballarines de la companyia.
El vestuari, impactant i espectacular, servint la dramatúrgia de l’obra, fou dissenyat per Ramon Ivars. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2–art.3
fotos - Iris
– Figurins de Ramon Ivars
1973
– Programa del Liceu – 22 novembre 1973 – IRIS – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball