IL VORTICE – Ópera en tres actes dividits en cinc quadres.
– Música: Renzo Rossellini (1958)
– Llibret: Renzo Rossellini
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Un país d’Europa al 1958
– Lloc d’estrena: Teatre San Carlo de Nàpols, 1958
El compositor Renzo Rossellini (germà del cineasta Roberto Rossellini), autor de molta música simfònica i de reeixides bandes sonores de pel·lícules, conreà tanmateix el món de l’òpera, dins un estil que hom podria qualificar de neorealista.
“Il vortice”, en tres actes i estrenada el 1958 al Teatre San Carlo de Nàpols, amb llibret del mateix Rossellini, en fou una d’elles. Ambientada en una ciutat europea en el mateix any de la seva estrena i amb una trama argumental que barreja conflictes amorosos i laborals en el context del món obrer, fou concebuda (i posada en escena) amb cert aroma cinematogràfic. L’aguerrit empresari Pamias, valent com pocs, va decidir estrenar-la al Liceu fent-ho “a lo grande” (aquesta mena de riscs els corria sovint!). Així que el dia de Cap d’Any de 1961 l’obra arribava al coliseu de la Rambla amb els mateixos eximis protagonistes de l’estrena absoluta Clara Petrella, Giacinto Prandelli i Pia Tassinari … els decorats emprats per l’estrena napolitana, una brillant direcció escènica (exigent en aquest títol per la força del seu llibret) d’Antonello Madau Díaz seguint les directrius de l’estrena napolitana -on se n’encarregà la mítica Margherita Wallmann- i una llarguíssima nòmina dels cantants “de la casa” de l’època.
El Ballet Titular del Liceu tingué una actuació purament anecdòtica, més propera a la figuració que al ball: l’obra no permetia altra cosa.
En la relació de personatges del programa tenen assignat paper el llavors Primer Ballarí Miguel Navarro (“Tommy”) i Asunción Aguadé fent d’una prostituta (tot i que el programa la bateja com “Mujer alegre”: coses de l’època), amb dret a frase i tot! La pròpia Aguadé comenta l’enorme dificultat de la seva tasca, molt superior a qualsevol dels seus habituals passos a dos, dues paraules tremendes: MILLE LIRE! Durant aquelles funcions s’autoanomenà la “100 pessetes”. – Jordi Pujal –
El 1961 fou interpretada pels mateixos magnífics protagonistes de l’estrena absoluta, Clara Petrella (extraordinària actriu-cantant), Giacinto Prandelli i Pia Tassinari, un llarguíssim elenc de cantants “de la casa” de l’època i una acurada direcció escènica d’Antonello Madau Díaz a partir de les directrius de l’estrena napolitana -on la mítica Margherita Wallmann signava la direcció-, d’on provenien els decorats.– Jordi Pujal
1961
– Programa del Liceu – 1 gener 1961 – IL VORTICE – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball
Critica – La Vanguardia – 3 gener 1961 – Musica, teatro y cinematografía – Liceo – Estreno de la ópera en tres actos ‘Il vortice’ de Renzo Rossellini