Manuela Mollá García
?
Filla de Francesc Mollà i de Manuela García. Va estudiar Escola Bolera amb el mestre José Cañete i flamenc a les coves de Sacromonte. Amb només sis anys, va debutar a Madrid. Des d’abans de 1847, es la troba lligada al que va ser la seva parella artística, Joan Camprubí, amb el qual va ballar en els principals teatres d’Alemanya, Àustria, França, Hongria, Suïssa i Rússia, on van romandre durant tres anys, actuant a Sant Petersburg i Moscou, a més d’altres ciutats d’aquest país. El 4 d’abril de 1847, va ballar amb ell, com a primers ballarins, en la inauguració del teatre del Liceu de Barcelona, al costat d’altres 11 parelles de ball, a la tercera part del programa de gala.
En ell, figurava La rondeña, amb coreografia de Camprubí sobre música de Josep Jurch, a més de balls tradicionals d’escola, com boleras robadas, boleras a ocho, zapateado, la cachucha, i altres balls espanyols: jaleo, jota aragonesa, ball plà o ball rodó.
Entre 1847 i 1849, encapçalava el ballet de rang espanyol establert de forma estable en el teatre del Liceu, companyia dirigida per Camprubí dedicada a l’escola bolera, també anomenada de ball nacional o de bailes de ‘cuenta y cascabel’. Va passar a el Teatro Real de Madrid, sempre amb Camprubí, com a primera ballarina, destacant-se en la seva carrera l’any 1863 pels seus èxits i les seves gires.
Segons José de Udaeta, “va ser la primera a ballar les Soleares de Arcas“, qui també l’anomena amb el sobrenom de La Cuenca. – Real Academia de la Historia –