Joan Magrinyà

Vilanova i la Geltrú 23/12/1903(inscrit el 02/01/1904) – 11/09/1995

fotos – Joan Magrinyà

Joan Magrinyà. Ballarí, mestre de ball i coreògraf. 1927 – 1957

El mes de desembre de 1926, pocs dies després del debut de Joan Magrinyà en el cos de ball del Ballet del Gran Teatre del Liceu, es posa malalt un ballarí de la companyia de Wassilief i ja actua com a solista en La nit de maig de Rimski Korsakoff i en Capricis d’Oksana. També li demana Pauleta Pamies que balli com a ballarí solista a l’Aida, precisament en la funció de la nit de Nadal.

El 1927, Joan Magrinyà continua al cos de ball del Liceu, que l’any següent encapsa-la Manolita del Rio com a primera ballarina. Aquell 1928 torna al Liceu Teresina Boronat amb el seu extens repertori en que hi ha balls de sabatilla clàssics, de sabata amb taló pels balls flamencs i amb espardenyes per les danses regionals.

El 1929 Carmen Salazar i Joan Magrinyà ja són els primers ballarins del cos de ball per les òperas de repertori italià i francès en el que continua com a mestre de ball Pauleta Pamies, però l’empresa contracta dues primeras figures, Igor Miloradovitch i Dida Woinova per les operes russes. El 23 de novembre de 1930 es representa l’opera Faust de Gounod. La crítica es fa ressó de l’excel·lent actuació de la Salazar i d’en Magrinyà, al que li donen el qualificatiu de “alat”.

El 1932 marxa Carmen Salazar del Liceu i es nomenada Alicia Calado com la primera ballarina. L’any següent torna Carmen Salazar i hi està fins el 1935.

El 31 de març de 1937 mort Pauleta Pàmies i el Sr. Mestres, empresari del Liceu li proposa dirigir el cos de ball a Magrinyà, proposta que accepta. Li demana la col·laboració de Rosita Segòvia com a primera ballarina, així com Maria Lluïsa Nogués i Trini Borrull.

Aquella temporada Magrinyà estrena el seu primer ballet pel Liceu. És Corrida de feria. Durant la guerra civil es suspèn l’opera al Liceu. El 4 de març de 1938 es reprèn l’activitat al Liceu i es posa en escena un conjunt d’òperes franceses i sarsueles. Es representen el Fandango del Candil, Doña Francisquita, La Dolores o Las Golondrinas. Aquestes coreografies curtes també es deuen a Magrinyà que balla juntament amb Trini Borrull, Maria Lluïsa Nogués, Rosita Segòvia i Agustí Montesan.

El 1939 María de Ávila és nomenada Prima Ballerina Assoluta del Ballet del Liceu, juntament amb Joan Magrinà que estrena amb Filo Feliu i el cos de ball una altra important coreografia: el Carnaval de Schumann.

És en aquells anys 1940 i 1941 quan Joan Magrinyà es consolida com a mestre de ball i director coreogràfic del Ballet del Gran Teatre del Liceu. En aquells anys passen pel Ballet del Liceu ballarins i ballarines importants dins del món coreogràfic català. Rosario Contreras com a solista, Trini Borrull com a protagonista de El amor brujo de Falla i coreografia de Magrinyà, o Emma Maleras i Isidre Fuentes, que juntament amb María de Ávila protagonitzen un altre ballet amb coreografia de Joan Magrinyà: El carilló màgic amb música de Pick Mangiagalli. El 1942 es torna a ballar El amor brujo de falla, ara amb Joan Magrinyà, María de Avila, Rosario de Alba i Josep Ferrán

La situació interna del país provoca la absència de companyies internacionals entre els anys 1944 al 1947, però aquesta absència és suplida pel Ballet del Liceu amb Joan Magrinyà, María de Ávila i Josep Ferrán al capdavant, juntament amb Carmen Vicente, Consol Sánchez, Jesús Garín o Jordi Ventura. A més de fer les òperes també feien cada temporada un ballet, entre els quants figuren El amor brujo, La vida breve, Carnaval, La serva padrona o El segreto di Susanna.

El 1948 María de Ávila deixa el Liceu, i la temporada 1950/51 es contracta novament com a primera ballarina del Liceu a Rosita Segovia. El 1950 Jesús Garín es primer ballarí i dos anys mes tard ho es Emili Altés. El 1952 Rosita Segovia estrena al Liceu Rosario La Tirana amb coreografia de Joan Magrinyà.

L’any següent, el 1953 Aurora Pons és nomenada primera ballarina estrella hi ho serà durant 12 anys. en En aquest any Magrinyà també surt com a director del cos de ball i coreògraf en la pel·licular “El duende de Jerez”

El 1954 Consol Sànchez és primera nallarina, i el 1955 Magrinyà estrena Pavana Real amb música de Joaquín Rodrigo amb Aurora Pons, Alexandra Diurina, Emili Altés i Miquel Navarro en els rols principals. En aquell any Maruja Blanco és nomenada primera ballarina del Liceu.

Els dies 2 i 3 de febrer de 1957 Joan Magrinyà fa les dues darreres funcions com a ballarí al Liceu. La del 2 de febrer és en honor a al baríton Manuel Ausensi. La del 3 de febrer és com homenatge a Magrinyà. En la primera part es ballen Goyescas i els Tapices de Goya (policromia del segle XVIII) amb les set parts: La vendiminia, Baile de San Antonio de la Florida, El Pelele, La acerolera, Los majos, La maja y los embozados i Fantasía en la pradera de San Isidro. Aquesta important coreografia del mestre Magrinyà és segurament una de les millors aconseguides. Aquella funció de despedida va proporcionar un destacat triomf al mateix Magrinyà i tots els seus intèrprets, que van ser Aurora Pons, Antoñita Barrera. Araceli Torrens i el cos de ball. La segona part va ésser un festival de dansa en què a més a més de Magrinyà i les ballarines ja nomenades hi va haver la col·laboració especial de Filo Feliu .

A partir d’aquell moment Joan Magrinyà continua al Liceu, però només com a mestre de ball i coreògraf.

– R. A. Historia – Biografía Juan Magriñá

– Mestre de ball del Gran Teatre del Liceu, 1939-1977
– Catedràtic de dansa a l’Institut del Teatre i del Reial Conservatori del Liceu de Barcelona
– Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al Mérit Artístic
– Premi Nacional Extraordinari de Teatre, 1971-1972
– Medalla d’Or de la Diputació Provincial de Barcelona al Mérit Cultural
– Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona
– Medalla d’Argent de la Diputació Provincial de Barcelona al Mérit en el Teatre
– Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
– Medalla d’Argent de la ciutat de Vilanova i la Geltrú
– Medalla d’Or al Mérit en les Bellas Arts del Ministeri de Cultura
– Fill predilecte de Vilanova i la Geltrú
– Fundador dels Ballets de Barcelona
– Soci d’Honor del Foment Vilanoví
– Soci d’Honor del Reial Cercle Artístic
– Soci d’Honor del Conservatori Superior de Música del Liceu

– Instagram – … hom podria aventurar-se a intuir que podria provindre de les funcions de “Le nozze di Figaro” (“Les noces de Figaro”) de Mozart presentades pel Liceu el gener d’aquell mateix 1957…. – Jordi Pujal –

– Instagram – Samson et Dalila’, (…) els dies 3 i 5 de febrer de 1956 … – Jordi Pujal –

– Instagram – ‘La forza del destino’ 1954 – Jordi Pujal –

– Instagram – ‘Festa Major’, amb data oficial de 1951 … – Jordi Pujal –

– Instagram – … fotografia de Joan Magriñà elegantment abillat i prest a interpretar repertori de l’escola bolera, castanyoles en mà, (…) Barcelona pel propi Magriñà amb data 20 de març de 1948 … – Jordi Pujal –

– Instagram – En la primera fase de la seva carrera, vers 1934, … – Jordi Pujal –

– Instagram – …I és que l’estudi històric del carrer Petritxol (fundat el 1936 per Joan Magrinyà i actualment en mans d’Asunción Aguadé, … – Jordi Pujal –

– Instagram – …. Com se sap LiceXballet disposa d’una delegació de primera a Vilanova….el 21 d’octubre de 2020 van visitar la històrica Penya Filatèlica vilanovina, entitat que ha emès un segell commemoratiu del 25è aniversari…. – Jordi Pujal –

– 1983 – Revista Montsalvat – Entrevista a J. Magriñá per Pablo de Nadal

– Fallece Joan Magriñá a los 91 años