El 7 de maig de 1968 el Ballet Titular del Liceu va ser testimoni d’honor i en primera fila d’un fet llavors transcendent i que tindria felices conseqüències; i és que, el Ballet liceista va fer contactes molt interessants, enriquidors i útils de cara al seu esdevenidor. Aquell 7 de maig actuava al Liceu el Harkness Ballet de Nova York, mítica companyia que uns anys abans ja hi havia ballat, assolint un triomf sonat. El gran ballarí i coreògraf Anton Dolin, llavors ja un referent en el món del ballet -i que havia actuat sovint al Liceu en la dècada de 1950 amb el mític London’s Festival Ballet, del que n’era Ballarí Estrella i Director Artístic-, va voler tenir una deferència amb el Liceu i l’empresari Pàmias, tot lliurant-los una màscara esculpida en bronze de la llegendària Anna Pavlova, artista vinculadíssima amb el propi Dolin (va ser ballarí de la seva companyia), el Mestre Magrinyà (Pavlova el volia per a la seva ‘troupe’ però no se’n va sortir) i el mateix Liceu (hi havia actuat en repetides ocasions, tant amb els Ballets Russos de Dhiaghilev com amb el seu propi ballet). L’acte de lliurament, amb la pompa fastuosa pròpia d’aquells temps, va tenir lloc durant la pausa de l’actuació del Harkness a l’escenari i la presència de “todas las fuerzas vivas” més una nodrida representació del Ballet liceista. L’empresari Pàmias, en el discurs d’agraïment, suggeria la possibilitat de crear un museu històric liceista perquè calia preservar el passat (idea que Montsalvatge, en la seva ressenya publicada a “La Vanguardia”, recolzava): malauradament, foc d’encenalls, tot va quedar en una idea…perpètua. Aquella visita barcelonina de Dolin, però, va ser de molt profit per al Ballet liceista; i és que, tal i com recorda Asunción Aguadé, Dolin va muntar per a l’esmentada Aguadé i Alfons Rovira el pas a dos del segon acte de “Giselle” i “L’ocell blau” (Magrinyà també duria al seu estudi Rosella Hightower per a formar l’alumnat). Era un Ballet de nivell. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1
– 12 maig 1968 – La Vanguardia – El perfil d’Ana Pavlova, perenne al Liceu