espectacles
música
Joan Magriñá va presentar una gran gala de ballet
Per gentilesa de l’Empresa del Gran Teatre del Liceu, Joan Magriñá va presentar al Palau de la Música una gran gala de ballet, a la qual va acudir nombrós públic, tot i el furiós temporal que es va desencadenar precisament a l’hora de començar l’espectacle, el que demostra l’interès i admiració que sempre desperten els recitals de dansa que organitza el nostre gran coreògraf i mestre de ball.
Va començar la festa amb ‘Les Sílfides’, de Chopin, segons coreografia de Fokine; (…)
Constitueix una dura prova per als intèrprets. Però Magriñá posseeix art, la tècnica i el do de saber formar dansaires a nivell universal d’alta classe i per això Angeles Aguadé, Assumpció Aguadé, Alfonso Rovira, Cristina Guinjoan i el cos de ball, ens van fer oblidar als prestigiosos ballarins estrangers que hem vist dotzenes de vegades interpretant ‘Les sílfides’, i amb el seu treball exquisit ens van convèncer i ens van admirar un cop més.
Assumpció Aguadé i Fernando Lizundia, dos artistes de gran temperament i acusada personalitat, ens van oferir, amb una dinàmica i molt expressiva coreografia de Magriñá, ‘Burlesca’ de Xavier Montsalvatge, en la qual el compositor amb ritmes de polca i de vals i dissonàncies iròniques , crea un atraient atmosfera d’atmosfera de music-hall de principis de segle, donosa i caricaturesca, encara que no exempta de poesia.
A ‘Himne al sol’ de Rimsky-Korsakov, va triomfar d’una manera impressionant, Alfonso Rovira, a qui considerem un futuro Nijinsky espanyol. La coreografia de Magriñá és realment genial per la seva bellesa atlètica i acrobàtica i per la seva salvatge audàcia i la interpretació àgil, vigorosa i gairebé selvàtica, que li va donar Alfonso Rovira, va ser així mateix digna d’un dansaire de prestigi mundial. És una visió al·lucinant de moviment, vida i color associats a la melodia i al ritme.
Àngels Aguadé va triomfar així mateix amb la seva exquisida creació d’ ‘El vol del borinot’ de Rimsky-Korsakov, coreografia per Magriñá i amb Fernando Lizundia, ens va oferir una poètica versió coreogràfica, també Magriñá, de ‘Clar de lluna’, de Debussy.
Cristina Guinjoan ens va delectar al seu torn interpretant amb irreprotxable estil ‘Variació’ de ‘La bella dorment’, de Tchaikowsky, segons coreografia de Pepita, i ‘La plus lent’ de Debussy, amb coreografia de Magriñá.
A ‘Gran pas espanyol’, sobre música de Giménez, interpretat per nou ballarines, amb Fernando Lizundia com a únic oponent masculí, es va posar de relleu el domini i el refinament amb què Magriñá sap crear aquests quadres de ball espanyol, plenes de gràcia i casticismo gràcia, dins el rigor dels propis cànons de les nostres danses nacionals.
Marlene Bermejo i Alfonso Rovira, ens van oferir la seva bella creació ‘Festival de flors en Genzano’ música de Helsted i coreografia de Bournonville, petit poema en el qual tant ella com ell fan autèntiques filigranes de tècnica, agilitat i equilibri.
El magnífic espectacle va acabar amb la versió completa del segon acte dels protagonistes de ‘Giselle’, el també famosíssim ballet romàntic d’Adam. Amb coreografia de Joan Coralli, en què van prendre part Guillermina Coll, Alfonso Rovira i Fernando Lizundia, rivalitzant en perfecció i rigorós estil.
Els aplaudiments entusiàstics es van succeir al llarg de tota la vetllada i al final hi va haver d’aparèixer a l’estrada Joan Magriñá, així com també el mestre Adrià Sardó, que va dirigir amb excel·lent resultat, la petita, però ben conjuntada orquestra simfònica.
Riquíssim el vestuari i ben assolits els sobris efectes de llum, sobre l’estrada, del que es va aconseguir treure màxim partit. Joan Magriñá i els dansaires, tots ells deixebles i ex deixebles seus, es van apuntar un nou rotund èxit en aquest subjugador art de la dansa que tanta vocació i sacrificis exigeix.
A. Menendez Aleyxandre