Teatre-cinema-musica
En el teatre Grec de Montjuïc
Ha acabat brillantment el cicle de representacions del ‘Ballet del Gran Teatre del Liceu’
Durant la setmana última s’ha completat, amb la major brillantor i amb òptims resultats artístics, el cicle de representacions al Teatre Grec de Montjuïc, a càrrec del recentment format ‘Ballet del Gran Teatre del Liceu’, de la presentació oficial, el dissabte dia 2, vam donar compte en el nostre judici crític publicat el dilluns dia 4.
Molt variats i suggestius han estat els diferents programes oferts durant les nits dels dies 3, 5, 7 i 8, el d’aquest últim, substituint a l’anunciat per al dimecres, dia 6, que va haver de suspendre per la pluja, poc després de seu començament.
Heus aquí un resum d’aquestes actuacions, amb succint detall de les obres interpretades, a part de les ja comentades per nosaltres.
‘La Dansa de les Hores‘, pertanyent, com és sabut, a l’òpera ‘La Gioconda’, de Pochielli, i que gaudeix d’àmplia popularitat, va ser abocada en un deliciós fantasia coreogràfica, gràcies a la finor i elegància característiques del gran mestre Joan Magriñá, i als absoluts encerts interpretatius. En aquesta ocasió, el públic va poder admirar les notabilíssimes dots d’Elisabeth Bonet, que va fer una protagonista ideal. Gràcil, alada, amb evident domini de la tècnica clàssica de puntes i amb desimboltura en tota classe d’actituds i moviments, va merèixer els fervorosos aplaudiments tributats per la concurrència, i que van compartir els seus excel·lents companys, el bon ballarí Fernando Lizundia, la recent incorporació a la companyia considerem un encert, i les gentils i admirades Assumpció Aguadé, Assumpció Petit, Rita Bascompte, Elena Bonet, Carmen Cavaller, Dolors Escriche, Mercedes Falcó, Regina Carrera, Rosalina Ripoll, Mercedes Roca, Margarita Sales i Rosa Sicart.
‘La Torre del Oro‘, amb la airosa música de Jerónimo Jiménez, va servir per al lluïment virtuosista de les sempre celebrades primeres ballarines Assumpció Aguadé i Cristina Guinjoan, amb aquest genuí intèrpret de la dansa espanyola que és Paco d’Alba. Va ser un ‘pas a tres’ molt brillant i complet.
Com era d’esperar, un dels majors èxits d’aquests programes estivals del ‘Ballet del Gran Teatre del Liceu’ el va proporcionar el ballet ‘Gavines‘, del nostre prolífic compositor Joan Altisent, estrenat al nostre gran teatre el 28 de novembre de 1964, i que en la recent gira efectuada per diverses ciutats espanyoles (Saragossa, València, Múrcia, Valladolid, Toledo …) ha vista confirmat el triomf inicial. I així va tornar a succeir al Teatre Grec, durant els seus dos representacions. I és que a una partitura de feliç inspiració i encert en captar l’ambient mariner de Vilanova i la Geltrú, s’afegeix l’habilitat i talent amb què Magriñá ha sabut combinar la tècnica de la dansa clàssica amb el tipisme del ball popular, a l’evocació de una curiosa llegenda de la seva vila natal.
Aurora Pons, la nostra primeríssima ballarina, cada vegada més flexible, segura i àgil en una tasca que no admet major perfecció, va estar admirable en la ‘Sirena’. Mentre Cristina Guinjoan i Elisabeth Bonet van captivar per la seva elasticitat i gràcia a ‘La Marinera’ ia ‘La gavina platejada’, respectivament. Georges Gavilov va demostrar una vegada més la seva depurada escola a ‘El pescador’, i van completar amb gran eficàcia el repartiment Assumpció Petit, Angeles Aguadé, Elena Bonet, Dolors Escriche i altres intérpretes.Manuel Muntañola va tornar a mostrar la seva exquisit gust en la línia i colorit dels figurins i decorats.
També van ser molt celebrats els restants ballets: ‘Fantasia holandesa‘, amb música de Lortzing i amb un bon repartiment, encapçalat per Emiloio Gutiérrez -bailarín que s’està mereixent el qualificatiu de ‘excepcional’- i les gentils Assumpció Aguadé i Asunción Petit. ‘Mazurca‘ (de ‘L’any passat per aigua’ de Chueca), els graciosos compassos van ser marcats amb veritable gràcia i salero per Asunción Aguadé i Alfonso Rovira; ‘Pas a dos clàssic’ (Auber), que va servir perquè Monique Janotte i Jean Sidkine confirmessin aquelles qualitats privilegiades ja comentades per nosaltres, en el més pur estil de la dansa tradicional; i finalment ‘La moza y el estudiante‘, un ballet molt reeixit inspirat en ‘La Dolores’ de Bretón, en la interpretació, si Aurora Pons va ratllar a l’altura de sempre, ben secundada per Emilio Gutiérrez, Fernando Lizundia i altres intèrprets, és de justícia destacar l’extraordinària actuació del primer ballarí de caràcter de la companyia, Fernando Areta, que en el paper de ‘Clemín’, en dirigir la ‘Rondalla’, va causar tal admiració en el públic, per la comicitat del seu mímica, que el nombre va haver de repetir-se davant els insistents aplaudiments, en les dues representacions d’aquest ballet. Excel·lent, per tots conceptes, la direcció escènica a càrrec de Diego Monjo, i la música, del mestre Serdi.
I que se’ns perdoni si hem oblidat algun detall en fer aquest succint resum d’aquestes grates actuacions en el deliciós marc del Teatre Grec de Montjuïc, del ‘Ballet del Gran Teatre del Liceu’ que ara es disposa a emprendre nova gira artística cap Vendrell, Tarragona, Lloret de Mar (Platja La Caleta), Mataró i altres poblacions de Catalunya.
Manuel R, de Llauder
