Crítica – LA PREMSA dimecres, abril 27, 1960
FESTIVAL DE BALL ESPANYOL HOMENATGE A ALBENIZ
Joan Magriñà, l’extraordinari ballarí i coreògraf a què tant deu la moderna generació de dansaires barcelonins, ha trencat el foc a la celebració de funcions de merescut homenatge a l’immortal compositor espanyol Isaac Albéniz, el músic de Camprodon, ha estat un dels autors espanyols que més han contribuït, amb les seves obres, a l’assentament d’un patrimoni musical espanyol d’autèntica altura, i el seu record mereix tots els homenatges que se li tributen.
Al Palau de la Música va presentar Magriñà un selecte festival de Ball Espanyol en el qual van participar figures del seu conjunt, seguidors de la seva escola de primeríssim coreògraf. Al programa figurava una part dedicada a la dansa espanyol al segle XIX, amb ‘Forners’ de Joan Alonso; ‘El tripili’ de Obradors; ‘Malaguenya’ de Paul Vidal; ‘Variació espanyola’ d’Alfonso; ‘El contrabandista’ de Gide-Alfons; ‘Pistes de bitlles’ de Giménez i la popular ‘La reixa’. Joan Magriñà va donar una autèntica lliçó de dansa movent-se en escena amb el senyoriu, la sobrietat i justesa en els seus moviments, que tantes vegades hem admirat al Liceu. Aurora Pons és la ballarina que dóna sempre aquesta sensació d’un ésser alat, per a ella no hi ha la llei de gravetat – i perdó (… …) incursió en la física. El seu gran sentit del ritme, riques facultats i la depurada escola del seu art, es conjuga perquè delit sempre amb la precisió dels seus gestos dels seus passos i dels seus jocs peus i braços. Araceli Torrents i Antoñita Barrera són artistes de la dansa que porten en si un sentit complet de la dansa i es lliuren amb tot el seu art a el ritme de la dansa a la qual donen vida amb els seus moviments. Miguel Navarro continua en tots els seus passos l’excel·lent escola del seu mestre. Té temperament i facultats per ser una gran figura a la dansa. Cristina Guinjoan, Romana Uttini, i resta del conjunt, van evolucionar amb harmonia, en moviments sincronitzats, en totes les seves intervencions.
Miguel Borrull va oferir uns solos de guitarra molt interessants, que van merèixer els calorosos aplaudiments que li va tributar el públic. Va il·lustrar també amb la seva guitarra unes ‘Soleares’ i ‘Fandangos de Huelva’ molt vistosos.
La segona part estava dedicada íntegrament a obres d’Albéniz. Uns fragments del ballet ‘Tapissos de Goya’: ‘Rumors de la Caleta’ a càrrec d’Aurora Pons, ‘Còrdova’ per Antoñita Barrera, ‘Granada’ per Araceli Torrents, ‘Catalunya’, ‘Sevilla’ i ‘Triana’ per conjunt, i ‘Evocació’ per l’orquestra, que va estar dirigida amb encert pel mestre Adrià Sardó.
El públic omplia quasi per complet el Palau de la Música no va recalcar les seves demostracions de grat i afecte als artistes. Els aplaudiments es van succeir sense interrupció a la fi de cadascuna de les peces i els mestres, directors i primeres figures de l’ ‘ballet’ van haver de saludar des de l’hemicicle repetides vegades, agraint les càlides ovacions dels (….)
