L’impagable marc de la sala d’assajos del Liceu anterior a l’incendi de 1994 que durant tants anys fou la llar diària del Ballet Titular del Liceu, mostra el rigor, la disciplina i el sentit de responsabilitat d’autèntic professional amb què es treballava (el deliciós moment “anar per feina”). Aquest emplaçament, de 150 m2 i situat en els soterranis de l’edifici liceista anterior a la reconstrucció de 1994-1999, malgrat el seu aspecte rònec i patir humitats, era entranyable pels ballarins en ser observador privilegiat de cadascuna de les seves històries d’amor per la dansa, del tot personals i intransferibles. Malauradament el 31 de gener de 1994 el foc, impietós, provaria d’endur-se aquests tresors intangibles però no se’n va sortir: LiceXballet n’és la prova fefaent. Com s’enyora aquell racó de Liceu – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2
1955-60
1973
1979
