LA PRINCESA RAYO DE SOL – òpera en 4 actes.
– Música: Paul Gilson.
– Llibret: Paul de Mont (basat en un conte de màgia).
– Coreografia:
– lloc d’acció: Boscos i valls de Flandes, segle X
– Lloc d’estrena: 1903, Teatre de la Òpera Real Flamenca de Amberes.
fotos - La princesa Rayo de Sol
1965
– Programa del Liceu – 8 desembre 1965 – LA PRINCESA RAYO DE SOL – Cos de ball
L’Associació LiceXballet amb motiu dels 120 anys del naixement de Joan Magrinyà presenta: Tot allò que encara no t’havia dit.
Ballant amb Magrinyà.
El nostre espectacle mostra una visió de la dansa des del seu interior.
Sentir la dansa des del Batecs de les seves intèrprets tot reconstruint la Historia del Ballet del Liceu, a partir de cinc monòlegs com una dansa en cadena. C.Murias
Dirigit: per Carlos Murias.
Participen: Carme Cavaller, Guillermina Coll, Dolors Escriche, Maite Casellas, Imma Junyent.
Dia: 16 de febrer de 2024
Hora: 19h
Lloc: Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
Es tracta d’un recull de records, impressions de cinc ballarines del Gran Teatre del Liceu. La memòria es presenta com a document històric, encara que la nostra història neix de la manera com van percebre les protagonistes el seu ofici en una època, sota la repressió franquista, en constant transformació política i social on la dona s’obria pas en la vida laboral.
El nostre espectacle neix de portar a escena les emocions que flueixen a l’interior dels seus intèrprets durant la construcció dels seus personatges, dels seus balls, però també durant les seves gires pels teatres d’Espanya, quan els ballarins havien de pagar les pensions i albergs a més de vestuari i atrezzo. Una època en què la dansa no estava reconeguda professionalment i s’inscrivia al règim Sindical de toreros, circ i varietats.
El nostre espectacle mostra una visió de la dansa des del seu interior. És un acte íntim. Veure la dansa des dels batecs dels intèrprets, on l’escena xoca amb la vida privada. L’emoció que se sent quan s’aixeca per primera vegada el teló davant nostre o haver de ballar sota represàlies o descobrir secrets d’un teatre centenari.
Anem igual que una càmera fotogràfica a enfocar els records com a imatges per donar-los veu pròpia.
5 monòlegs que es creuen
com una dansa en cadena