Auditorium Fundació CIC-Institut d’Estudis Nord-americans tot corresponent a la gentil invitació personal a la presidenta de LiceXballet del pianista i arquitecte Manuel Vallribera, dins del cicle de concerts de música americana que organitza la institució, es presentà un interessant programa…que incloïa una interpretació de “Rapsodia sincopada” amb música de Manuel Rodríguez de Llauder inspirada en George Gershwin, una peça que, coreografiada pel Mestre Magrinyà, fou un dels grans èxits del Ballet del Liceu en la seva estrena al coliseu de la Rambla el 1962.
Els quatre inspirats artífexs de la sessió foren l’esmentat Vallribera, la cantant Gal·la López, el bateria Quico Samsó i el baix operístic i cantant de jazz Stefano Palatchi. Va haver l’oportunitat de poder felicitar-los personalment per l’excel·lent regal fet.
Una vetllada entranyable. I la “Sincopada”…quina ‘marxa’ tan ballable.
Instagram per Jordi Pujal

El divendres 24 de febrer, tot corresponent a la gentil invitació de Sixte Moral, en nom de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Vilanova i la Geltrú, hom va assistir a una interessantíssima conferència celebrada a la Sala d’Actes de la UPC-Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú titulada “Joan Magrinyà: dansa, figura i llegat”. L’enhorabona al fantàstic ponent, l’historiador vilanoví Xavi López Soler, posant sobretot en solfa la relació de Magrinyà amb la ciutat.
En definitiva, una visió intel·lectual jove del Mestre per part d’algú aliè a LiceXballet que complementa i ‘casa’ a la perfecció amb la tasca de LiceXballet i la d’altres estudiosos (com la dansòloga Angi Brugueras, membre de LiceXballet): alenades d’aire fresc ben esperonadores per a l’entitat.
Tanmateix esmentar dues perles adorables del discurs de López Soler: l’exposició del tema “Masia Nova” (que està en ‘stand by’) i l’encertada reflexió de com parlar de Magrinyà a dia d’avui a les noves generacions.
Com és ben sabut l’òpera fou quelcom cabdal en la trajectòria del Mestre. Bé, doncs divendres assistí a la ponència un baix-baríton australià també servidor de la causa operística, Laurence Meikle. Del tot encuriosit per conèixer Magrinyà i Vilanova, fou el fotògraf d’excepció de la vetllada.
Gràcies,Laurence, benvingut a LiceXballet: Artista a l’escenari i darrera l’objectiu.
– Link a Instagram per Jordi Pujal