SAMSON ET DALILA – òpera en tres actes, es basa en el relat bíblic de Samsó i Dalila que es troba en el capítol 16 de el Llibre dels Jutges en l’Antic Testament
– Mùsica: Camille Saint-Saëns
– Llibret: Ferdinand Lemaire
– Coreografia: Juan Magriñá
– Lloc d’acció: Palestina, any 1150 (a.d.c.)
– Lloc d’estrena: Weimar (Alemanya) 2 desembre 1877 –
Per a la seva òpera “Samson et Dalila” (basada en el relat bíblic d’aquests personatges i estrenada el 1877) el compositor Camille Saint-Saëns i el llibretista Ferdinand Lemaire van concebre un excepcional moment balletístic, plenament integrat en l’acció de l’obra.
Efectivament, és la famosa ‘Bacchanale’ (Bacanal), situada a l’inici de l’acte tercer, que en la dramatúrgia de l’òpera serveix per a preparar la cerimònia pagana a celebrar posteriorment alhora que permet mostrar tota la baixesa moral dels infidels. Un bombó de primera qualitat i pedra de toc per a les companyies de ballet i que, en ocasions, s’ha presentat solt tant en gales de ballet com en concerts simfònics atesa la seva qualitat musical, d’una brillantor i sensualitat aclaparadores.
Pel gener de 1970 el Liceu va oferir tres representacions d’aquest títol dirigides musicalment pel Mestre Anton Guadagno i amb el protagonisme del tenor nord-americà James McCracken (llavors un divo molt popular i que assolí un èxit liceista espatarrant) i la seva dona la mezzosoprano Sandra Warfield. Entre els intèrprets d’altres rols, cal menta dos grans amics de LiceXballet: els barítons Enric Serra i Joan Baptista Rocher. I, naturalment, la gran tasca del Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu (en una època especialment esplendorosa) amb una intervenció molt lluïda de la Ballarina Estrella Asunción Aguadé, i la coreografia del Mestre Magriñà. Èxit gran i merescut.
Els dies 3 i 5 de febrer de 1956, i per a cloure la temporada operística, el Liceu reposava aquesta òpera que serví per a presentar un divo molt popular de l’època, el tenor xilè Ramón Vinay, eminent actor que havia començat la carrera cantant de baríton i l’acabaria tornant a cantar en aquest registre. Per a Dalila els empresaris Arquer i Pamias van apostar per una simpatiquíssima mezzosoprano de Badalona de només 23 anys que, fins aquell moment, solament havia cantat petites parts: Rosario Gómez, que va saber aprofitar l’oportunitat.
Triomf espectacular per a les dues parelles. I és que els dos esmentats artistassos van tenir justa correspondència en la part coreogràfica (signada per Magriñà), amb una parella de Primers Ballarins de molt respecte: Aurora Pons i Joan Magriñà (fou l’única ocasió en què ballarien plegats aquesta òpera al Liceu), amb una prestació de molt nivell. Com a curiositat paral·lela esmentar que en la mateixa pàgina de “La Vanguardia” del 4 de febrer de 1956 on es publicava la crítica d’Urbano F. Zanni d’aquest espectacle s’anunciava una audició balletística al Casal del Metge a càrrec de l’estudi d’Alicia Calado, amb qui s’havien format -abans d’estudiar amb Magriñà- membres de LiceXballet, com Carme Cavaller i Asunción Petit: el nom de Magriñà a tocar al de Calado, el Ballet del Liceu, ‘vasos comunicantes’…
la ‘Danse des Prêtesses de Dagon (Dansa de les Sacerdotesses de Dagon)’ de l’acte primer, d’exquisida sensualitat i que correspon al moment de la primera entrada a escena de Dalila, i la famosíssima ‘Bacchanale (Bacanal)’ del principi del tercer acte, moment brillant i d’indiscutible lluïment per a les companyies de dansa (i que fou un dels ‘hit parades’ del Ballet Titular del Liceu). Pel febrer de 1979 el Liceu la reposava amb el protagonisme del tenor Gilbert Py i, com a esplendorosa Dalila, la mezzosoprano Fiorenza Cossotto (tot un ídol de la casa, de gran personalitat -Asunción Aguadé i Mercè Núñez recorden, divertides, les indicacions de la pròpia artista sobre com volia estar situada a escena en el moment en què les sacerdotesses ballaven llur dansa- i que sis anys més tard seria també la propera Dalila liceista). L’intèrpret de la part d’Abimélech, malgrat estar anunciat el llavors jove Joan Pons, fou finalment l’entranyable Josep Simorra, baríton i sastre. Tot i estar ja jubilat el Mestre Magriñà s’interpretaren les seves coreografies, que foren força ben servides pel Ballet liceista. En aquella època les dues Primeres Ballarines eren Marta Guerrero i Mercè Núñez. Era el darrer període de la companyia que, però, encara oferiria molt bones prestacions com aquesta.
El compositor Camille Saint-Saëns, amb la seva òpera “Samson et Dalila”, va ser exquisidament sensible i generós amb la dansa en regalar-li dos moments estel·lars, escenes cabdals de gran lluïment per a una companyia de ballet: la sensual ‘Danse des Prêtesses de Dagon (Dansa de les Sacerdotesses de Dagon)’ al primer acte -quan Dalila fa la seva aparició espectacular en escena- i la celebèrrima ‘Bacchanale (Bacanal)’ situada a l’inici de l’acte tercer i prova de foc absoluta per a tota companyia (i que el Ballet liceista sempre va servir amb interpretacions d’altíssim nivell, tot i no ser un títol excessivament representat al Liceu ja que entre 1949 i 1979 només se n’oferiren sis edicions malgrat els molts atractius que té pel públic: grans moments corals i dansístics, brillant orquestració i dos rols protagonistes frapants d’aquells que ‘xuclen’ l’espectador només sortir a escena). La temporada 1969-70 l’òpera va ser reposada amb el protagonisme del divo nord-americà James McCracken -molt ben rebut pel públic liceista- i la seva esposa la mezzo Sandra Warfield -no tant-. L’impacte produït per McCracken, tant com a artista com a persona, va ser enorme; membres de LiceXballet en donen fe. El Ballet Titular del Liceu va tenir una intervenció eminent, interpretant sengles coreografies del Mestre Magriñà idealment integrades en el context dramatúrgic i de força dificultat, acollides triomfalment pel públic.
– Jordi Pujal – art. 1 – art. 2 – art. 3 – art. 4
fotos - Samson et Dalila – vestuari
1985
– Temporada – 17,20,23 gener 1985 – SAMSON ET DALILA – Directora de ball: Assumpta Aguadé – Coreògraf: Alberto Lorca – Primer ballar´: José Manuel Rodríguez
Critica – 19 gener 1985 – La Vanguardia – Liceu – SAMSON Y DALILA –
1979
_ Programa del Liceu – 23, 25 i 28 febrer 1979 – SANSON Y DALILA – Coreògrafs J. Magriñá – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez
Critica – 25 febrer 1979 – La Vanguardia – Liceu – SANSON Y DALILA
1974
– Programa del liceo – 8 de gener 1974 – SAMSON ET DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia – Solistes: Carmen Cavaller, Concepción Junyent, José Flores
1970
– Programa del liceu – 4 gener 1970 – SAMSON ET DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Cristina Guinjoan, Fernando Lizundia – Solistes: Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche, Rosalina Ripoll, Emilio Gutiérrez
Crítica – 6 gener 1970 – La Vanguardia– SAMSON ET DALIDA – X. Montsalvatge
1965
– Programa del liceu – 23 gener 1965 – SAMSON ET DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins, Solistes y cos de ball
Critica – 23 gener 1965 – SANSON Y DALILA – Telexpres – Rita Gorr, Eugenio Fernandi – J.Arnau
1956
– Programa del liceu – 3 febrer 1956 SAMSON ET DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá
1949
– Programa del Liceu – 29 desembre 1949 – SAMSON ET DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – Solistes: Alejandra Dimina, Consuelo Sánchez
1946
– Programa del liceu – 3 gener 1946 – SAMSON ET DALILA – Direcció gral. coreogràfica: Juan Magriñá – Primeríssima parella de ball: María de Avila, Juan Magriñá
1938
– Programa del liceu – 4 març 1938 – SAMSON ET DALILA – Mestre de ball: Juan Magriñá
1931
– Programa del liceu – 29 desembre 1931 – SAMSON ET DALILA – Primera ballarina: Alicia Calado
1917
– Programa del liceu – 19 novembre 1917 – SAMSON ET DALILA – Primera ballarina: María Zalewska