L’ELISIR D’AMORE – Òpera en tres actes, dividits en 4 quadres. Lloc d’acció un llogaret italià a principis del segle XIX.
– Música: Gaetano Donizetti.
– Llibret: Felice Romani.
– Coreografia: Juan Magriñà; Asunción Aguadé
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatro della Canobbiana de Milán, 12 maig 1832 –
Els dies 12, 15 i 17 de novembre de 1970 el Liceu programà la deliciosa òpera “L’elisir d’amore”, amb llibret de Felice Romani i música de Gaetano Donizetti, estrenada al Teatro della Canobbiana de Milà el 1832.
Amb aquestes funcions es presentava al Liceu el tenor mataroní Eduard Giménez, que ja havia triomfat a l’estranger però no encara a casa. Les direccions musical i escènica, a càrrec respectivament de Gianfranco Masini i Enrico Frigerio. Els decorats emprats eren reproduccions de les mítiques escenografies dissenyades pel gran artista decimonònic Alessandro Sanquirico (1777-1849). Els ingredients ideals, doncs, per a assolir un gran èxit, com efectivament va ser.
Malgrat que aquesta òpera no conté cap moment específic destinat a la dansa l’empresari Pamias, sempre firme defensor de l’art de Terpsícore, va decidir incorporar-hi uns breus apunts coreogràfics (com havia fet en altres òperes en idèntiques circumstàncies, com en “I puritani”, “Il trovatore”, “La cenerentola” o ” Lucia di Lammermoor”, per exemple) de manera que a l’escena inicial de l’òpera i a la del banquet de noces amb què comença l’acte segon de la partitura (el 1970 al Liceu es representà en quatre actes, com era norma de rigor en l’època en totes les òperes que s’hi oferien) el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu va fer la seva col·laboració puntual, coreografiada per Magriñà i gairebé anecdòtica -com esmenta Montsalvatge en la seva crítica-.
En moltes edicions liceistes de l’obra de meitats del segle XX hom emprava alguns dels seus números musicals per a incloure uns breus apunts coreogràfics: el cor amb què s’inicia el quadre segon de l’acte segon, durant la cerimònia de casament de la protagonista amb Lord Arturo Bucklaw, i el cor inicial del primer quadre del tercer acte, en el castell de Lammermoor on els cortesans celebren ballant el matrimoni suara citat.
Si la primera intervenció que s’esmenta dansísticament era poc transcendent i més aviat testimonial, la del tercer acte era una vertadera coreografia, amb delicioses evolucions molt rítmiques que remetien perfectament a històriques danses cortesanes.
Pel desembre de 1967 el Liceu proposà tres representacions de “Lucia di Lammermoor” dirigides musicalment per Nino Verchi amb Margherita Rinaldi. El baríton protagonista, Enrico Ashton -germà de Lucia i “el malo de la película”- l’interpretava Vicenç Sardinero, molt vinculat al Ballet del Liceu. El Ballet Titular s’encarregà de servir amb solvència luxosa tots els requisits coreogràfics esmentats. Aquells dies, però, la companyia anava de corcoll perquè, intercalades amb aquestes funcions de “Lucia”, hi havien representacions del ballet “The duel”, autèntica pedra de toc. Amb “Lucia” van quedar com senyors. – Jordi Pujal – art. 1
1980
_ Programa del Liceu – 6, 9 i 14 desembre 1980 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Asunción Aguadé – Cos de ball
Critica – 9 desembre 1980 – La Vanguardia – Liceu – L’ELISIR D’AMORE – …
1976
– L’ELISIR DAMORE – Es va representa al Liceu – 17 de desembre de 1976 – Anunci – 17 desembre 1976 – La Vanguardia
Critica – 21 desembre 1976 – La Vanguardia – Liceu – L’ELISIR D’AMORE –
1975
_ Programes del Teatre Principal de Mahon – del 23 febrer al 2 de març 1975 – L’ELISIR D’AMORE – LA FORZA DEL DESTINO – Ballarins: Alfonso Rovira, Carmen Cavaller
1970
– Programa del Liceu – 12 novembre 1970 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Juan Magriñà – Cos de ball
1962
– Programa del Liceu – 17 novembre 1962 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Juan Magriñà – Cos de ball
1955
– Programa del Liceu – 12 novembre 1955 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Juan Magriñà – Cos de ball