Òpera – Faust – Associació LiceXballet

FAUST – Òpera en quatre actes i set quadres. Tan antiga com el món, és la atraient utopia que ofereix la base d’aquesta òpera: assolir l’eterna joventut …
– Música: Cherles Gounod.
– Llibret: (segons Goethe) Jules Barbier i Michel Carré
– Coreografia: Juan Magriñá; Asunción Aguadé
– Lloc d’acció: en un localitat alemanya al segle XV.
– Lloc d’estrena: Théâtre Lyrique de París el 19 de març de 1859 –

“Faust”, amb música de Charles Gounod, és títol operístic molt popular i estimat per tots els públics, que durant anys formà part del repertori de les grans companyies d’arreu (fins al punt que serví per a la solemne inauguració del Metropolitan Opera House de Nova York l’any 1883). El Liceu no fou pas aliè a aquesta predilecció pel gran èxit de Gounod, tenint cura sempre de proveir-lo com toca dels molts requisits que exigeix, la qual cosa inclou una ‘dosi generosa’ de bon ballet.
La temporada 1966-67 el Liceu proposà quatre funcions d’aquesta òpera llavors molt habitual amb doble curiositat: que malgrat ser una òpera francesa fou cantada en italià per tota la companyia -pràctica molt habitual en el Liceu d’aquells anys: “Carmen” de Bizet també es cantava en italià!- llevat del baix Ivan Petrov, intèrpret de Méphistophélès, que ho feia… en rus!!!. En els actes segon i quart el Ballet del Liceu intervenia tanmateix en altres moments coreogràfics (pensem en el famós “vals de la kermesse” al segon acte) però, com s’ha comentat, el seu gran moment es produïa en el cinquè acte.
La temporada 1969-70, s’estrenaren uns magnífics decorats de Claude Perrier del Théâtre du Capitole de Toulouse llogats per l’ocasió per l’empresari Pamias: les cariàtides encarregades de rebre Mefistofele (Justino Díaz) i Fausto (el català Juan Oncina) no podien tenir millor intèrprets que el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu, tot un luxe.
La temporada 1970-71 quatre funcions dirigides musicalment per Ottavio Ziino i en l’escena per Diego Monjo, amb Michele Molese, Roger Soyer, el debut liceista de Mirella Freni (futur gran ídol de la casa i que va haver de ser substituïda després de l’estrena per malaltia), Josep Carreras, amb 24 anyets, fent el rol menor de Siebel (assignat a una mezzosoprano però que aquí s’adjudicà a un tenor) i l’amic de LiceXballet Enric Serra. Els ingredients indispensables per a un gran èxit, com realment fou, essent-ne copartícep el Ballet del Liceu, esplèndid en totes les seves intervencions: en aquella època la companyia estava nodridíssima de components, tots ells molt joves, vitalíssims, enèrgics, il·lusionats, creatius i compromesos i això, clar, “passava la bateria”.
Pel desembre de 1973 el Liceu proposava quatre funcions d’aquest títol amb el reclam del protagonisme en el rol titular d’un gran divo de la casa molt estimat i probablement una de les més belles veus de tenor regalades pel segle XX: Jaume Aragall i Garriga. Màxima expectació, doncs, a la que calia correspondre: el Ballet del Liceu, al servei d’una magnífica coreografia de Magriñà -especialment brillant, com era d’esperar, en ‘La nit de Walpurgis’- va estar a l’alçada. I els seus dos Primers Ballarins Estrella, Asunción Aguadé i Alfons Rovira, van deixar un cop més, per si no hagués estat palès abans ja en infinitat d’ocasions, que “la classe non è acqua”.
La temporada 1978-79 el coliseu de la Rambla acollia tres representacions a cavall entre Cap d’Any i Reis que sincerament, i en opinió de la crítica, no foren massa reeixides. I és que els imponderables foren constants: anunciada una gran parella protagonista per als rols de Marguerite i Faust (la soprano Jeanette Pilou i el tenor Jaume Aragall), primer ella va cancel·lar la seva participació i, a darreríssim moment, el mateix pel que fa al tenor català qui, malgrat intentar incorporar-se a alguna de les funcions previstes, finalment va haver de renunciar-hi. Finalment cantaren André Esposito i Franco Bonanome. Això ja va enrarir un xic l’atmosfera d’aquelles tres funcions, dirigides musicalment pel Mestre Eugenio Mario Marco, fidel còmplice del Ballet del Liceu, i amb el concurs del bon amic de LiceXballet Enric Serra en el rol de Valentin, el germà de Marguerite. Jubilat ja el Mestre Magriñà, la coreografia la signava Asunción Aguadé, qui al mateix temps amb Fernando Lizundia actuaven a la producció en qualitat de Primers Ballarins del Ballet del Liceu d’aquell moment. Malgrat la grisor suggerida per Montsalvatge en la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’ (qui sap si la decepció trista generada per la doble cancel·lació fou traslladada a la part coreogràfica inconscientment i de forma injusta) hom no dubta que el Ballet del Liceu va ser capaç de trobar la seva lluminositat.
El gener de 1984, “Faust” protagonitzada per Mirella Freni i Alfredo Kraus, fou una de les reposicions històriques més sonades del títol, encara avui recordada per liceistes veterans. Meravellosa aquesta imatge obra d’Antoni Bofill, curulla de sensualitat poètica, on el Faust aristocràtic referencial de Kraus, tot elegància (virtuts aplicables tant al seu cant com a la seva prestació escènica), és subjugat per una màgica Asunción Aguadé, tota harmonia, en la famosa suite de ballet “La nit de Walpurgis” del cinquè acte de l’òpera, moment servit de manera òptima pel Ballet Titular del Liceu en una coreografia de la pròpia Aguadé. Kraus era un vell amic del Ballet del Liceu atès que, en el coliseu de la Rambla, havien treballat plegats ja en “Les pêcheurs de perles” (temporada 1964-65). Col·laborarien també en “La traviata” (temporada 1985-86), a més d’aquest “Faust” (temporada 1983-84). Coincidirien també en els festivals operístics de Las Palmas de Gran Canaria (ciutat nadiua de Kraus). Afortunadament el catàleg de companys d’escenari del Ballet del Liceu és farcidíssim de noms il·lustres!
L’òpera “Faust”, amb sengles moments de dansa (l’escena de la “kermesse” en l’acte segon i la famosa suite de ballet “La nit de Walpurgis” del cinquè acte -peça cabdal de repertori sovint inclosa solta en els programes de les gales-) ha estat una esplèndida constant pel Ballet Titular del Liceu. Si bé “Faust” era títol de presència liceista habitual (com també la “Nit de Walpurgis” solta) amb l’eclosió del Ballet Titular del Liceu el 1966 casualment la programació d’aquest títol adquiriria un ritme vertiginós, amb set edicions diferents entre 1966 i 1988 (pensar que, a dia d’avui 2020, la darrera edició representada de l’òpera és aquesta de 1988,fa 32 anys); no és gens estrany, doncs,que en la ‘presentació en societat’ del Ballet Titular el 26-4-1966 es ballés la “Nit de Walpurgis”.

– Jordi Pujal – art. 1 – art. 2 – art. 3 – art. 4 – art. 5 – art. 6 – art. 7 – art. 8

fotos - Faust

1984

_ programa del Liceu – 19,22,25,28 gener 1984 – FAUST – Directora de ball i coreògrafa: Asunción Aguadé –

Critica – 21 gener 1984 – La Vanguardia – Liceu – FAUST – …Magnífica actuació del cor -compte, tenors, que l’afany de lluir agut, perquè es té, poden arribar a desequilibrar el empaste- i correcció en el ballet. … – Joan Arnau –

1979

_ Programa del Liceu – 3 i 7 gener 1979 – FAUST – Coreografia: Asun. Aguadé – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – M. Guerrero, M. Núñez – Cos de ball

Critica 3 gener 1979 – La Vanguardia – Liceu – FAUST

1978

_ Programa del Liceu – 30 desembre 1978 – FAUST – Coreografia i 1ª ballarina: Asunción Aguadé – 1º ballarí: F. Lizundia – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez – Cos de ball

1973

– Programa del Liceu – 14 desembre 1973 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – Ballarines estrella: Asunción Aguadé i Alfonso Rovira; 1º bailarinas: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia; Solistas: Carmen Cavaller. Concepción Junyent, José A. Flores – Cos de ball

1971

– Programa del Liceu – 20 gener 1971 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – ballarins estrelles: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – 1ª ballarina: Angeles Aguade – solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, G. Coll, Mª Dolores Escriche, Cos de ball

CRITICA – 21 gener 1971 – La Vanguardia – FAUST – Teatre del Liceu

1966

– Programa del Liceu – 24 novembre 1966 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – Ballarina estrella: Janine Monin; 1º ballarines: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina guinjoan; Solistes: Fernando Lizundia, Dolores Escriche, Margarita Sales, Asunción Petit, Jose Mª Escudero, Angele Aguadé, Mª Teresa Muntalt, Alfonso Rovira, Alberto Tort, Cos de ball

1961

– Programa del Liceu – 31 desembre 1961 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons; 1º ballarines: Antoñita Barrera, Miguel Navarro, Araceli Torrens; Solistes: Cristina Guinjoan, Asunción Aguadé – Cos de ball

1957

– Programa del Liceu – 30 desembre 1957 – FAUST – El Noticiario del G. T. del Liceo – Tiene importantísimas partes coreográficas, que se han confiado a las estrellas, solistas y cuerpo de baile de este Gran Teatro, bajo la dirección del maestro coreógrafo Juan Magriñá…

1953

– Programa del Liceu – 17 desembre 1953 – FAUST – coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – 1º ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá; Solistes: Antoñita Barrera, Alejandra Dimina, Presentación Garín, Lila Ors, Araceli Torrens – Cos de ball

1948

– Programa del Liceu – 25 desembre 1948 – FAUST – Cos d’aquest G. Teatre dirigit per: Juan Magriñá – 1º ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – amb la cooperació de ballarins estrella de Teatre Nacional de l’Òpera de París

1945

– Programa del Liceu – 25 desembre 1945 – FAUST – primeríssim ballarí i director de ball: Juan Magriñá; primera ballarina absoluta: María de Avila; Solistes: Alejandra Diminia, María Pomar, Pepita Pelegrín – Cos de ball

1943

– Programa del Liceu – 6 gener 1943 – FAUST – Maestra directora de ball: Amalia Monroc – 1ª parella de ball: María de Avila i Juan Magriñá – Cos de ball