Josep Ferran
Barcelona, 2 de gener de 1924 – Barcelona, 2 de març de 2000
En Josep Ferran va tenir una brillant carrera com a ballarí, mestre de ball i coreògraf.
Iniciar estudis de cant i música al Conservatori de Barcelona, que deixà per a estudiar dansa, primer amb Sacha Goudine i després amb Joan Magrinyà.
– 1942 – Debuta com a ballarí del cos de ball del Liceu amb l’òpera ‘Aida’.
– La seva vinculació amb el Liceu no fou continuada, ja que va fer un servei militar de tres anys i mig de durada.
Això no va impedir que participés en:
- 1945 ballet ‘El amor brujo’
- 1946 ballet ‘Carnaval’
- 1948 òpera ‘El gato con botas’
– 1948 – És contractat pels Ballets Rusos del Coronel de Basil i, al cap d’uns mesos, ja forma part del Gran Ballet del Marqués de Cuevas participant, entre d’altres, en l’estrena del ballet ‘Doña Inés de Castro’ (amb coreografia d’ Ana Ricarda i música de Joaquim Serra). Després d’una breu temporada al Teatre Principal de Rio de Janeiro.
– 1952 – S’uní als Ballets de París de Roland Petit. Com a solista destacà en els ballets:
- 1953 ‘Le loup’, ‘Deuil 24 heures’
- 1955 ‘Les belles damnées’
- …
Amb Roland Petit i a Hollywood intervingué en diverses pel•lícules com:
- ‘Papá piernas largas’ amb Fred Astaire
- ‘La zapatilla de cristal’ al costat de Leslie Caron.
Com a creador va coreografiar i ballar diversos números de pel·lícules i òperes:
- ‘El culto de la cobra’
- ‘Capricho’ (interpretada pel Winnipeg Ballet i per la Companyia de Marsella)
- ‘Orfée aux enfers’ òpera bufa, a l’òpera Comique de París.
- …
– 1961 – Abandonà la seva carrera de ballarí per a dedicar-se a l’ensenyament en la llavors acabada d’inaugurar Escola de Dansa de Rosella Hightower, de qui en fou la mà dreta.
Quan es va jubilar definitivament va tornar a Barcelona, on va morir el 2 de març de 2000.
En Josep Ferran és un d’aquells artistes catalans que, si bé va tenir una brillant carrera com a ballarí, mestre de ball i coreògraf, malauradament ha quedat a l’oblit. M’ha semblat adient, avui que es compleixen vint anys de la seva mort, recordar breument la seva trajectòria. Va néixer a Barcelona el 2 de gener de 1924. Va iniciar estudis de cant i música al Conservatori de Barcelona, que deixà per a estudiar dansa, primer amb Sacha Goudine i després amb Joan Magrinyà.Com a ballarí del cos de ball del Liceu debuta el 1942 amb l’òpera ‘Aida’. La seva vinculació amb el Liceu no fou continuada, ja que va fer un servei militar de tres anys i mig de durada. Això no va impedir que participés en ballets com ‘El amor brujo’ (1945) i ‘Carnaval’ (1946), o també a l’òpera ‘El gato con botas’ (1948). Aquell 1948 és contractat pels Ballets Rusos del Coronel de Basil i, al cap d’uns mesos, ja forma part del Gran Ballet del Marqués de Cuevas participant, entre d’altres, en l’estrena del ballet ‘Doña Inés de Castro’ (amb coreografia d’ Ana Ricarda i música de Joaquim Serra). Després d’una breu temporada al Teatre Principal de Rio de Janeiro, Ferran s’uní als Ballets de París de Roland Petit el 1952. Com a solista destacà en els ballets ‘Le loup’ (1953), ‘Deuil 24 heures’ (1953) o ‘Les belles damnées’ (1955), entre d’altres. Amb Roland Petit i a Hollywood intervingué en diverses pel•lícules com ‘Papá piernas largas’ amb Fred Astaire o ‘La zapatilla de cristal’ al costat de Leslie Caron.
Com a creador va coreografiar i ballar diversos números de la pel·lícula ‘El culto de la cobra’. Altres coreografies seves que cal esmentar són ‘Capricho’ (interpretada pel Winnipeg Ballet i per la Companyia de Marsella) i la feta per a l’òpera bufa ‘Orfée aux enfers’ per a l’Opéra Comique de París. El 1961 abandonà la seva carrera de ballarí per a dedicar-se a l’ensenyament en la llavors acabada d’inaugurar Escola de Dansa de Rosella Hightower, de qui en fou la mà dreta. Quan es va jubilar definitivament va tornar a Barcelona, on va morir el 2 de març de 2000. – Tomás Manyosa –
– Instagram – per Jordi Pujal