Josep Maria Massó Jubany
Mataró 5/11/1955 – La Pobla de Montornès 16/02/2002
Nascut a Mataró el 5 de novembre de 1955. Comença a estudiar dansa a l’edat de nou anys a l’Escola de Roser Casanovas on també hi anava la Maria Mercè, la seva germana petita. Al cap de dos anys el Josep Maria manifesta que li agradaria dedicar-se a ballar. És per això que la mateixa Roser Casanovas el porta a l’Estudi de Joan Magrinyà, ja que havia estat també alumne.
Alterna les classes a l’estudi del Mestre amb les de l’Institut del Teatre on va ser Premi Extraordinari i va obtenir el Títol de Professor de Ballet. Amb catorze anys debuta en el cos de ball del Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu, concretament el 13 de novembre de 1969 a l’òpera Carmen de Bizet.
Els mesos de setembre i octubre de 1972 s’incorpora al ballet de la Compañia Lírica Tomás Bretón al Teatre Español de Barcelona fent sarsuela juntament amb companys seus al Liceu, com Hermínia Espejo, Laura Esteve i José Antonio Flores, que intervenen entre d’altres, en les funcions de Luisa Fernanda, La Dolorosa o Gigantes y Cabezudos.
A partir de la temporada 1972/73 del Liceu, ja fa actuacions com a solista, com per exemple en el paper de Mercurio en l’òpera Adriana Lecouvreur. A part de participar en les parts de ball en moltíssimes òperes, intervé en els ballets: La Nochebuena del Diablo, Soirèe Vienesa, El Sombrero de Tres Picos, A Tiempo Romantico, El Duelo, Fandango del Candil, La Moza y el Estudiante o Pierrot. La seva última actuació com a solista amb el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu és el 12 de setembre de 1973 en la gala en motiu de X Congrés Internacional de Neurologia. Com la majoria de ballarins del Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu, dominava la tècnica de la dansa clàssica, el ball espanyol i l’escola bolera.
El novembre de 1973 fa un curs en la reconeguda Ecole Supérieure de Danse de Cannes Rosella Hightower. Després, al desembre d’aquell any balla a companyia del Gran Théâtre de Nancy. Ja en el 1974 fa una audició a Ginebra i és contractat pel Ballet del Casino d’Estoril que actua en aquella ciutat portuguesa i també a Sant Remo fins al juliol de 1974. Entre agost i setembre de 1974 fa un altre curs a l’escola de la Rosella Hightower. El setembre d’aquell any torna a ballar amb la companyia del Gran Théâtre de Nancy fins al març del 1975, on coincideix amb Laura Esteve, amb qui ja havia ballat en el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu. Entre d’altres intervé en el ballet Les Préludes de Liszt. Abans de tornar a Catalunya per fer el servei militar a San Sebastián, va a París a participar com a ballarí en un concurs de coreografies.
El temps que va estar fent el servei militar va condicionar i marcar el seu futur professional. A part de tenir un accident amb una granada de mà que el va lesionar lleugerament, el fet d’estar prop de dos anys inactiu van influir molt negativament a la seva carrera com a ballarí.
Quan acaba el servei militar inicia una curta etapa com a professor de ballet en l’Estudio de Arte Coreográfico Isabelle Barbier de Tarragona. El 1978 es celebren a Tarragona les Jornades Internacionals de Dansa en les que hi participa com a mestre, i també com a ballarí en el recital de clausura que es va celebrar el 26 de juliol al Auditorium del Camp de Mart, ballant un pas a dos amb Glória Gella amb qui ja havia coincidit anteriorment en la seva etapa en el Ballet del Liceu. Aquella va ser la seva última actuació com a ballarí. En aquelles Jornades Internacions hi participava entre d’altres el ballarí i mestre Emilio Altés, que també havia estat anys abans ballarí al Liceu. Aquest li fa una molt bona proposta per anar de professor a l’escola de dansa que Altès tenia a Brussel.les. Malgrat d’insistència de qui al cap de pocs dies seria la seva esposa, Rosa Maria Mateu, ell ho va rebutjar, com també va rebutjar altres propostes per fer de mestre de dansa a Reus o Hospitalet del Llobregat. Ensenyar no li agrada i no si volia dedicar. També li surten algunes ofertes com a ballarí, per exemple, del Ballet de TVE que tampoc escolta. Considera que en aquells moments no està preparat físicament per ballar i està desmotivat. Així doncs, deixa definitivament la dansa i es dedica professionalment a altres activitats.
Del seu matrimoni amb Rosa Maria Mateu va tenir dos fills: la Marta i l’Aleix. El 1980 la família va anar a viure a La Pobla de Montornès. Es va presentar a les Eleccions Municipals de l’any 1983 per l’Agrupació d’Independents de la Pobla de Montornès i va ser Regidor de Cultura, Festes i Esports de maig de 1983 fins a juny de 1987.
El 16.02.2002 va morir víctima d’un desgraciat accident. Tenia només 46 anys.– Tomàs Manyosa –
Agraïments: Berta Albareda, Enriqueta Alum, Roser Casanovas, Josep Maria Clariana, Hermínia Espejo, Laura Esteve, Glòria Gella, Maria Lluïsa Massó, Marta Massó, Rosa Maria Mateu, Maria Remei Peretilla i Jordi Pujal. Ajuntament de La Pobla de Montornès, Fons Documental i Junta Directiva de LiceXballet.
Critica – 28 febrer 1967 – Joan Torres Vendrell – Memòries i cròniques sobre teatre i radioteatre a Mataró – José Mª. Massó, firme promesa de la danza…