El Liceu ha acollit una proposta que ha estat molt ben rebuda permetent que feliçment la Dansa tornés a treure el nas en l’escenari del venerable Teatre: més sovint hauria d’estar-hi perquè ganes de Dansa n’hi ha. Tota una ‘delicatessen’ -un mix d’òpera i dansa-, l’òpera de cambra barroca “Dido&Aeneas” amb música d’Henry Purcell servida per elements de primera reconegudíssims internacionalment en un treball d’equip ben brillant: William Christie amb Les Arts Florissants, Blanca Li i la seva companyia de dansa i un equip de solistes vocals encapçalat per Kate Lindsey, Renato Dolcini i Anna Vieira Leite.
Una visió ben diferent a la de Sasha Waltz vista fa uns anys al Teatre Nacional de Catalunya, com comentava Guillermina Coll el dia de l’estrena.
Força nodrida tanmateix la representació de LiceXballet, distribuïda entre la vetllada d’estrena i la resta de funcions (totes d’abonament): Asunción Aguadé, Catherine Allard, Carme Cavaller, Guillermina Coll, Maria Dolors Escriche, Glòria Gella, Toni Gómez, Ramon B. Ivars, Àngel Messeguer, Carolina Masjuan, Jordi Pujal, Mercè Roca, Berta Vallribera, Maricarme Ventura,…. Quelcom important posar en solfa arrel d’aquestes representacions tan exitoses.
I és que el Ballet Titular del Liceu no fou gens aliè a aquest tipus de mix d’òpera i dansa, ans al contrari; com bé exposà Asunción Aguadé la nit d’estrena, el Ballet liceista, al marge de en les suites de ballets de les òperes i en el seu propi repertori, participà el 1975 també en dues produccions operístiques on la dramatúrgia concebuda atorgà a la Dansa un gran protagonisme de manera que, com succeí en aquest “Dido&Aeneas”, els cantants solistes i el cor actuaven i simultàniament el Ballet actuava. Fou amb “La clemenza di Tito” de Wolfgang Amadeus Mozart i “Mavra” d’Igor Stravinski.
Per cert, en el títol mozartià el rol jugat ara per Blanca Li de directora d’escena i coreògrafa en aquell 1975 l’assumí Germinal Cassado, figura clau en l’univers dansístic de Maurice Bejart. Sinergies delicioses.
Instagram per Jordi Pujal
