Ballets de Barcelona
(la llavor del Cos de Dansa liceista)
1950
Noticia – 17 març 1950 -La Vanguardia – LOS BALLETS DE BARCELONA – conferencia informativa – Per tal de donar a conèixer l’ambiciós programa artístic amb què inicien la seva vida oficial els Ballets de Barcelona que dirigeix el prestigiós ballarí Juan Magriñá, avui, a dos quarts de set de la tarda, tindrà lloc a l’Institut del Teatre de la excel·lentíssima Diputació Provincial (Elisabets. 12), una conferència a càrrec del director artístic dels mateixos, el senyor Hugo Manoel sobre el tema «Cap a un «Ballet» espanyol».
Amb aquest motiu serà inaugurada una exposició de projectes, dibuixos i figurins relatius a les obres que tenen en muntatge els esmentats «Ballets de Barcelona». Lacte serà públic.
_ Programa Ballets de Barcelona – 30 març 1950 – Teatre Romea(Barcelona) – Festival presentació Cultural de Ballet – Las silfides – El romance de los celos – sonatina(variacio de la gitana) – La muerte burlada(pas a dos) – Juana la loca(variación de la reina) – Programa en preparació: Repertori mundial i inèdit
Critica – 31 març 1950 – La Vanguardia – Teatre Romea – Presentació dels Ballets de Barcelona Després d’assegurar-se la direcció coreogràfica de Juan Magriñá i l’artística de, Hugo Manoel, fervorosos amants de l’art coreogràfic en les seves diverses manifestacions, s’han llançat a la laudable empresa de crear una associació, Cultural del Ballet, que doti Barcelona dels elements precisos per formar un cos de ball o companyia pròpia amb capacitat per al muntatge dels més variats ballets, especialment els d’arrel nacional.
Promesa de com pot arribar-se en aquest aspecte, va ser la vetllada de presentació d’aquests Ballet de Barcelona, celebrada ahir al teatre Romea. S’hi van apreciar la intel·ligència rectora i la vàlua dels realitzadors.
«Las silfides», que es pot considerar com a incommovible model del gènere, i al qual envolten de suggestions la refinada elegància de la coreografia de Fokine i la música de Chopin, obria el programa, coronat amb «El amor brujo», aquest definitiu encert escènic de Martínez Sierra i música de Manuel de Falla. Entre aquests dos consagrats «ballets» es van emportar a les taules la «Variación de la gitana», garbós ball la partitura del qual, d’Ernesto Halfter, s’inspira en la «Sonatina», de Rubén Darío; «La muerte burlada», «paso a dos» enginyosament elaborat pel mestre Cornelias, J. Germán Schroéder i Juan .Magriñá; «Donya Juana La Loca», «variació», no exempta de dramatisme, de Cabanilles, Alfonso i Manoel, i el segon acte de «El diablo cojuelo», el graciós i original «ballet», que, amb la música que inspirés el compositor Gideu el perdurable llibre de Luis Vélez de Guevara, es va imposar molts anys enrere a l’admiració dels públics de tot el món, i que ara han tingut l’encert de ressuscitar presentant-ho amb nova coreografia i originalíssims vestits i decorat, Hugo Manoel i Juan Magrifiá.
Herois de les interpretacions van ser Maruja Blanco i Juan Magriñá; aquella igualment afortunada en allò clàssic en allò estilitzat i popular, i aquest sempre àgil i expressiu. En alguns moments van destacar també Alejandra Damina, Consuelo Sánchez, Beatriz Aguilera, Marcela Frankhaenel. Jesús Garín i Antonio Larrosa. El cos de ball va mostrar excel·lent disciplina a «Las sílfides» i «El amor brujo».
L’orquestra, dirigida pel mestre Juan Alfonso, no va salvar completament la responsabilitat de la seva tasca.
La quantitat i qualitat del públic i els calorosos aplaudiments que van sonar durant tota la nit van ser prova rea-fent de que «Els Ballets de Barcelona» ja tenen fonaments sòlids. Cal esperar que l’edifici adquireixi la bellesa desitjada — U. F. ZANNI
Noticia – 25 juliol 1950 – La Vanguardia – Gales de dansa-organitzat per els metges del Hospital Municipal de infecciosos – Teatre Coliseum – Organitzat pels metges assistents interns de l’Hospital Municipal d’Infecciosos, i en benefici d’aquest, se celebrarà, divendres que ve, dia 28 a les 10’45 nit, al Coliseum, una extraordinària representació, dels ballets de Barcelona, amb la intervenció de Juan Magriñá i Maruja Blanco, ballarins solistes i cos de ball , representant-se
per primera vegada per ballarins espanyols i en versió original «El lago de los cisnes» i, a més, unes variacions de «El sombrero de tres picos» i l’acte segon d’«El diablo cojuelo», acabant amb un magnífic fi de festes per els més eminents artistes del cinema, del teatre, de la ràdio i de les varietats.
_ Programa – 28 juliol 1950 – Ballets de Barcelona – Galas de danza – Teatre Coliseum – EL LAGO DE LOS CISNES-EL SOMBRERO DE TRES PICOS-DIVERTIMENTOS-EL DIABLO COJUELO-
Noticia – 15 novembre 1950 – La Vanguardia – LOS BALLETS DE BARCELONA – Els Ballets de Barcelona es presentaran ben aviat al Teatre Calderón, en una sèrie de funcions matinals, per fer compatible l’actuació de Juan Magriñá, amb la temporada d’òpera del Liceu.
Acompanyaran a Magriñá les Primeríssimes ballarines Maruja Blanco i Rosita Segovia.
Durant aquestes representacions s’estrenaran diversos ballets de tipus genuïnament espanyol, en totes les seves modalitats generals i regionals, entre ells, i possiblement al primer programa, un ballet català del mestre Morera, i un altre compost per una sèrie de tapissos de Goya, amb música de Granados i Albéniz, el primer amb esbossos i figurins de Pere Pruna, i els tapissos orientats per Hugo Manoel que porta la direcció artística de “Ballets de Barcelona”.
Als prestigiosos noms de Magriñá, mestre en coreografia, i Hugo Manoel, s’uneix el de Nicolás Ferraté, encarregat de l’organització de tan interessant espectacle.
Noticia – 19 desembre 1950 – La Vanguardia – Els “Ballets de Barcelona – Continua amb gran activitat la preparació i muntatge dels Ballets de Barcelona. La coreografia, de Juan Magriñá, sembla que serà una cosa definitiva al ballet, i pel que fa als decorats, en tela, de Pere Pruna, Manuel Muntañola, Sáenz d’Heredia i Hugo Manoel, cal esperar que produiran gran impressió, així com el vestuari, ple d’originalitat, dins del màxim respecte a les diferents èpoques i accions. Tot això, al servei de quaranta artistes i sota l’experta mà de Magriñá, ha de constituir un dels espectacles més atraients i de valor, que passejarà per terres d’Espanya, primer, i més enllà de les fronteres, després, el nostre pavelló coreogràfic.
1951
_ Programa Ballets de Barcelona – 28 gener 1951 – Teatre Calderón-LAS SILFIDES-TAPICES DE GOYA-FIESTA MAYOR-
Critica – 13 febrer 1951 – La Vanguardia – Teatre Calderón – Els «Ballets de Barcelona» no han perdut el vigor amb què a impulsos del seu intel·ligent director general M. S. Tarraga, van iniciar al Calderón les seves funcions de els diumenges al matí. Ni han perdut el favor del públic, que omple sempre el teatre i també troba sempre ocasió per prodigar els seus aplaudiments. Abans-d’ahir a més de “Festa major”, el ja representat ballet sobre motius catalans, on brilla l’art esplendorós de Rosita Segòvia, es varen portar a l’escena dues de les més refinades concepcions coreogràfiques tradicionals: El “El lago de los cisnes”, de Petipa, sobre música de Chaikowsky, i “Carnaval”, de Fokine, sobre la partitura de Schumann. En elles, i especialment a «El lago de los cisnes», va destaca Maruja Blanco, ballarina que sap emmotllar la seva tècnica perfecta i la seva mímica a les exigències del ball clàssic. Juan Magriñá va mostrar igualment les qualitats que li han donat fama i prestigi. I els altres ballarins i ballarines, entre els quals cal assenyalar Juan Monllor, van compondre un conjunt al que potser convindria infondre més profund sentit de l’estil i de l’harmonia.
Anunci – 18 març 1951 – La Vanguardia – Teatre Calderón – EL LAGO DE LOS CISNES – TAPICES DE GOYA – FIESTA MAYOR
_ Programa Ballets de Barcelona – 19 març 1951 – Teatre Calderón (vuitena funció) – EL LAGO DE LOS CISNES – TAPICES DE GOYA – FIESTA MAYOR
Noticia – 4 maig 1951 – La Vanguardia – Despedida de Mary Rita – Diumenge que ve se celebrarà a la Sala Mozart una excepcional funció, amb motiu d’actuar per última vegada al seu escenari, que va ser el del seu debut i continuats èxits, la joveníssima ballarina clàssica Mary Rita.
Mary Rita, que en l’aspecte artístic ha estat, i gairebé es pot dir que per la seva edat continua sent, un cas raríssim de brillant precocitat, inicia ara, en plena adolescència, la seva carrera professional en ser contractada com a destacada figura de els Ballets de Barcelona, el notable conjunt que dirigeix i anima Juan Magriñá. La Sala Mozart, amb el director artístic, el senyor Ernesto Roca Giménez, al capdavant, vol rendir a Mary Rita, amb un motiu tan justificat, un tribut d’admiració que sigui com un esperó per a l’avenir de les seves actuacions i un afectuós comiat de l’escenari en què es va forjar, per a això ha preparat un extraordinari programa en què prendran part tots els artistes que han compartit amb ella fins avui els seus èxits.
_ Programa Ballets de Barcelona – 15 maig 1951 – Teatre Principal – EL LAGO DE LOS CISNES – FIESTA MAYOR
_ Programa – 19 maig 1951 – Teatro Arriaga (Bilbao) – Ballets de Barcelona – Llista de la companya i repertori
_ Programa Ballets de Barcelona – 21 maig 1951 – Teatre Arraiga(Bilbao) – CARNAVAL – LA REVOLTOSA – TAPICES DE GOYA
_ Programa Ballets de Barcelona – 23 maig 1951 – Teatre Arraiga(Bilbao)-EL LAGO DE LOS CISNES-FIESTA MAYOR-EL DIABLO COJUELO-
_ Programa – Ballets de Barcelona – 28 maig 1951 – Teatre Principe(¿Donostia?) – CARNAVAL-LA REVOLTOSA-TAPICES DE GOYA-
_ Programa Ballets de Barcelona – 30 maig 1951 – Teatre Principe(¿Madrid?) – EL AMOR BRUJO – EL DIABLO COJUELO – LA REVOLTOSA
_ Programa de Ballets de Barcelona – 6 juny 1951 – Teatre Pereda(Santander) – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO
_ Programa Ballets de Barcelona – 7 juny 1951 – Teatre Pereda(San Sebastián) – EL LAGO DE LOS CISNES – LA REVOLTOSA – EL DIABLO COJUELO
Critica – 7 juny 1951 – Teatre Perea(Santander) – Ballets de Barcelona – TAPICES DE GOYA-EL AMOR BRUJO-LAS SILFIDES-Juan Magriñá, Rosita Segovia
_ Programa Ballets de Barcelona – 8 juny 1951 – Teatre Pereda(Santander) – CARNAVAL-FIESTA MAYOR-TAPICES DE GOYA-
_ Programa Ballets de Barcelona – 11 juny 1951 – Teatre Campoamor(Oviedo) – EL LAGO DE LOS CISNES-FIESTA MAYOR-EL DIABLO COJUELO-
_ Programa Ballets de Barcelona – 14 juny 1951 – Teatre Jovellanos(Gijón) – CARNAVAL-LA REVOLTOSA-TAPICES DE GOYA –
_ Programa Ballets de Barcelona – 15 juny 1951 – Teatre Jovellanos(Gijón) – EL LAGO DE LOS CISNES – FIESTA MAYOR – EL DIABLO COJUELO –
_ Programa Ballets de Barcelona – 17 juny 1951 – Teatre Principal – FIESTA MAYOR – EL DIABLO COJUELO – LA REVOLTOSA –
_ Programa Ballets de Barcelona – 19 juny 1951 – Teatre Ramos Carrión(Zamora) – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO –
_ Programa Ballets de Barcelona – 21 juny 1951 – Teatre Coliseum – LAS SINFIDES – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO –
_ Programa Ballets de Barcelona – 24 juny 1951 – Teatre Lope de Vega(Madrid) – LAS SILFIDES-TAPICES DE GOYA-EL AMOR BRUJO
_ Programa Ballets de Barcelona – 5 juliol 1951 – Gran Teatro – despedida – TAPICES DE GOYA-LA REVOLTOSA-EL DIABLO COJUELO –
_ Programa Ballets de Barcelona – 6 juliol 1951 – Teatre Campoamor(Oviedo) – LAS SILFIDES-TAPICES DE GOYA-EL AMOR BRUJO-
_ Programa Ballets de Barcelona – 7 juliol 1951 – Teatre Olimpia(Oviedo)– FIESTA MAYOR-TAPICES DE GOYA-EL AMOR BRUJO-
_ Programa Ballets de Barcelona – 8 juliol 1951 – Teatre Olimpia(Huesca) – TAPICES DE GOYA – LA REVOLTOSA – EL DIABLO COJUELO –
_ Programa Ballets de Barcelona – 3 octubre 1951 – Teatre Principal – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA – EL A MOR BRUJO
_ Programa de Ballets de Barcelona – 7 octubre 1951 – Teatre Principal – EL LAGO DE LOS CISNES – EL DIABLO COJUELO – LA REVOLTOSA
Critica – 14 octubre 1951 – La Vanguardia – BALLETS DE BARCELONA – La presentació dels «Ballets de Barcelona», al Teatro Español, ha estat un esdeveniment artístic que s’ha afanyat a registrar la crítica madrilenya. La presentació d’aquest elenc ha promogut vius elogis entorn de la tasca que dirigeix Juan Magriñá. No falta en la crítica l’escrupolosa consideració de defectes i fallades, corresponent a la fredor amb què el públic, entusiasta en altres quadres, va acollir la versió de “El amor brujo”. No obstant això, fins i tot en les crítiques més exigents, campeja l’aplaudiment per a aquest espectacle de gran dignitat i, sobretot, l’exemple per a Madrid en la vella comparació entre l’eficàcia del Liceu i l’ombra fantasmagòrica del Real.
En general, l’espectacle dels “Ballets de Barcelona” ha produït una grata impressió en el públic madrileny pel bon to amb què han estat presentats en els seus diversos detalls. A l’hora de destacar algun nom entre els artistes que Magriñá dirigeix, amb gran encert, cal dir el de Rosita Segòvia, primera ballarina, l’actuació de la qual va donar nota excel·lent en la nit de l’Espanyol.
Noticia – 28 octubre 1951 – ABC – Figuras femeninas de los teatros madrileños – Rosita Segovia, bailarina de la compañi “Ballets de Barcelona” que bajo la dirección de Juan Magriñá …. en el Teatro Español de Madrid.
Critica – 6 novembre 1951 – La Vanguardia – L’èxit rotund aconseguit a Madrid per «Ballets de Barcelona» ens impulsa a aixecar el vel sota el qual voluntàriament s’amaga l’exagerada modèstia del seu director general i artístic, don Manuel Segura Tarraga, a la precisa visió del qual es deu l’existència d’aquest «Ballet». Existien a la nostra ciutat elements de gran vàlua, però debatent-se inútilment en intents infructuosos o aletejos esporàdics que no passaven, en les seves comptades i modestes actuacions, de simples balbotejos.
Circumstàncies favorables van fer que don Manuel Segura pogués basar-se en aquests elements per al desenvolupament de la gran idea artística que vènia acariciant: la creació del gran «ballet» espanyol de tipus argumental (llegenda, història, teatre) i simfònic (fantasia, poema) amb l’aspiració, ni més ni menys , d’arribar a l’altura de les grans Companyies internacionals, però amb el nostre variadíssim gènere espanyol estilitzat i depurat. Amb el suport d’un extens grup d’aficionats al «ballet» va organitzar les seves hosts, va establir la marxa a seguir, va escriure guions i arguments, va incloure el «ballet» clàssic per als seus programes a Espanya amb la finalitat de demostrar que també en aquesta disciplina artística, com en tantes altres coses, els espanyols són capaços d’aconseguir el que volen quan li ho proposen, i va inculcar en la seva gent l’afany de superació i la confiança en l’èxit.
No es porta endavant tal empresa sense una àmplia cultura, sense un coneixement de l’art i una sensibilitat poètica notables i sense la necessària decisió i energia. Així ha estat possible crear aquest gran «Ballet» que ha passejat triomfalment el nom de Barcelona pels escenaris de províncies i l’ha imposat honrosament en el primer coliseu de caràcter nacional: el Teatre Espanyol de Madrid. El fet és que «Ballets de Barcelona» constitueixen una esplèndida realitat amb un conjunt d’artistes difícil de reunir. No debades el crític d’un gran diari madrileny el qualifica de «ram d’estrelles», per ser el realment la gran majoria dels quals componen el magnífic elenc.
De Juan Magriñá, tan conegut del nostre públic, cal dir avui que per sobre de les seves indiscutibles qualitats de ballarí sobresurten els seus dots d’immillorable coreògraf. La barcelonina Rosita Segòvia és, a més, madrilenya, gitana, andalusa, baturra i tot el que es proposa; ha captivat al públic madrileny, per al qual va constituir una revelació. Portillo, elegant, fi i amb dominadora gràcia d’home. Monllor, lleuger i artista. Lolita Baldó, clàssica i espanyola, una veritable promesa que s’aproxima als últims esglaons de l’escala del seu ascens: el mateix que Consuelo Sánchez, Beatríz Aguilera, Ester, Carmen Vicente i Olga Casado, temperaments en els quals s’uneixen la gràcia i la tècnica. Aurorita Pons, que s’ha revelat, en la protagonista de «El lago de los cisnes» com a clàssica insuperable, i així successivament, perquè de cadascun dels restants factors es podria parlar en forma anàloga, incloent als mestres Sard i Conchita Pujol.
Però esment especial mereix el gerent de la formació, don Nicolás Ferraté, a la competència i dinamisme extraordinaris deu aquest «Ballet» no petita part dels seus èxits. Segueixi el nostre bon amic i director de «Ballets de Barcelona» enarborant, sense desmai, la seva vareta màgica fins a arribar a la altura que es va proposar; els espanyols tots, amb Barcelona al capdavant , li ho agrairan, no sols perquè dóna ocasió d’admirar un espectacle d’art refinat, sinó perquè fa una tasca d’autèntica transcendència nacional que bé mereixeria, donat el seu enorme volum, un suport superior al del simple esforç personal.
_ Programa Ballets de Barcelona – 8 novembre 1951 – Teatre Victoria – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO –
_ Programa Ballets de Barcelona – 14 novembre 1951 – Teatre Circo(Alcoy) – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO
_ Programa Ballets de Barcelona – 15 novembre 1951 – Teatre Circo(Alcoy) – FIESTA MAYOR – EL DIABLO COJUELO – LA REVOLTOSA –
_ Programa Ballets de Barcelona – 17 novembre 1951 – Teatre Principal – CARNAVAL – LA REVOLTOSA – TAPICES DE GOYA
_ Programa – 21 desembre 1951 – Teatre del Liceu – Funció extraordinaria benefica – Ballets de Barcelona – La revoltosa
Critica – 23 desembre 1951 – La Vanguardia – Función benéfica en el Liceo – Amb el teatre molt concorregut i excel·lents resultats artístics, es va celebrar en el Liceu l’anunciada funció, extraordinària a benefici dels damnificats per les recents inundacions catastròfiques d’Itàlia. La vetllada, sobre la qual la crítica ha de cedir forçosament el passo a la simple referència, va començar amb la representació de la sempre admirada Sarsuela de Bretó, «La revetlla del Colom», interpretada, dirigint l’orquestra el mestre Rafael Pou, per artistes del Liceu i altres teatres barcelonins.
Amb el mestre Angelo Questa ai front de l’orquestra, es va cantar després l’acte segon de l’òpera «Aida», de Verdi, on van renovar el seu èxit d’altres vegades la soprano María Pedrini la mezzos-soprano María Benedetti, el tenor, Mario Flappeschi, el baríton Rodolfo Panera!, els baixos Luis Corbella i Jacinto Santamaría i el cos de ball, presidit per Rosita Segòvia i Juan Magriñá.
Va haver-hi després un acte de concert, durant el qual l’orquestra, dirigida pel mestre Annovazzi, va executar l’obertura de “Guillermo Tell”, de Roesini, i va acompanyar a les sopranos Ana María Olaria, Lina Richarte i Anna Leomlli, el baix Antonio Campo, la mezzo-soprano Rosario Gómez i el tenor Ken Neate, afortunadíssims en la interpretació d’àries d’òpera.
Finalment. «Ballets de Barcelona» va presentar una feliç realització coreogràfica de «La revoltosa». Magriñá ha ideat una sèrie d’escenes dansades que s’ajusten perfectament a la popular música de Chapí, i que donen gràcia i mobilitat a la taules. Rosita Segòvia, Juan Magriñá i ,Antondo Monllor van excel·lir en la interpretació, àgil i admirablement, conjunyida. Va dirigir l’orquestra el mestre Sard.
La funció, simpàtica pels seus fins altruistes i per l’ampli i important programa, va transcórrer entre grans i repetits aplaudiments a quants en ella van prendre part. — O. F. Z.
1952
_ Programa – 11 gener 1952 – Palau de la Música – Preludio de(La revoltosa) – Danza nº2 de(La vida breve) – Bolero – Garrotín – Panaderos – Danza del fuego(Amor brujo) – Alegria(a la guitarra) – Sevillanas(a la guitarra) – Jota de (La Dolores) –
_ Programa – 13 gener 1952 – Teatre Monumental(Mataró) – Premi Nacional de Teatre 1951 – EL LAGO DE LOS CISNES – FIESTA MAYOR – TAPICES DE GOYA –
_ Programa – 16 gener 1952 – Teatre Romea – Homenatge als Ballets de Barcelona – Las Silfides – Tapices de Goya
Critica – 18 gener 1952 – La Vanguardia – Teatre Romea – Amb motiu d’haver-los estat concedit als Ballets de Barcelona el Premi nacional de Teatre “Amadeu Vives” 1951, els elements de teatre Romea van dedicar un homenatge a el conjunt coreogràfic que capitaneja Joan Magriñá, el gran artista de la dansa……van interpretar LAS SILFIDES…. POLICROMIA DEL SIGLO XVIII, belles estampes coreogràfiques inspirades en els tapissos de Goya … a les que van donar vida i caràcter, a la banda de Joan Magriñá, Rosita Segovia, Beatríz Aguilera, Consol Sánchez, Conchita Baldó, i Antonio Monllor entre d’altres excel·lents ballarines i ballarins…..
Critica – 19 gener 1952 – Teatre Romea – Funció homenatge dedicat pel teatre catalá als “Ballets de Barcelona”
Notícia – 29 març 1952 – Barcelona teatral – Semanario de espectáculos – BALLETS DE BARCELONA viatgen a Paris
Noticia – 23 abril 1952 – La Vanguardia -triunfo de Magriñá y sus huestes en Paris – París, 21. — En el Teatre dels Camps Elíseos van triomfar plenament els «ballets» espanyols de Barcelona durant els tres dies que han actuat. En un d’ells, Enrique Morera ha presentat les festes populare d’un poble castellà amb els seus costums curiosos. Les danses han entusiasmat a l’entès públic que omplia la sala. Es va distingir Rosita Segòvia, sobretot en una estampa del segle XVIII de Segura Tarraga, amb música de Granados, Albéniz i Alfonso. — EF
Critica – 25 abril 1952 – La Vanguardia – el arte español y el exito de BALLETS DE BARCELONA – L’interès i la curiositat de la Llengua guarda perfecta correlació amb l’estimació que es professa a París i en tota França a la nostra coreografia i a la nostra música. Quina població espanyola, ni tan sols Barcelona i Madrid pot vanagloriar-se d’haver vist en un any dues vegades els “Cors i Danses”, una vegada els «Ballets de Barcelona», dues vegades la Companyia de Pilar López, dues vegades a Carmen Amaya, dues vegades a Mercedes Borrull, tres vegades a Rosario i Antonio, dues vegades a Teresa i Luisillo, per només citar els més importants? Les «castagnettes» són tan familiars a París com a Sevilla.
I ja que el seu nom ha Sortit a la ploma, assenyalem que els «Ballets de Barcelona», que aquests dies es fan aplaudir amb entusiasme en el Teatre dels Camps Elíseos, han obtingut un merecidísimo èxit de crítica i de públic. La fina escola de Juan Magriñá, la gràcia i el ritme impetuós de Rosita Segòvia, la gràcia de les restants noies espanyoles i l’admirable conjunt de tots els «ballets» han produït una impressió molt grata. Especialment els crítics dels grans diaris «Le Fígaro,» i «Paris-Presse» li han tributat lloances molt càlides, mentre la resta de la Premsa no ha regatejat tampoc els seus elogis. L’únic retret que s’ha fet als «Ballets de Barcelona» ha estat la modèstia d’alguns decorats. Aquí, on per a muntar el «ballet» de Blanca Nieves, en l’Opera, s’han gastat aquest hivern vuitanta milions de francs, cal fer, en efecte, un esforç major en la presentació. – Antonio Martínez Tomás
_ Programa Ballets de Barcelona – 16 maig 1952 – Teatre Principal(Lleida) – EL LAGO DE LOS CISNES – ROMANCE DE LA FRAGUA – EL AMOR BRUJO
Noticia – 16 maig 1952 – La Vanguardia – Teatre Romea – Congreso eucaristico – Amb motiu de l’esdeveniment que representa la celebració a Barcelona del Congrés Eucarístic i les consegüents afluències previstes en els dies de tal solemnitat, l’empresa del Romea ha procurat donar el màxim al·licient a la seva cartellera i oferir als nostres visitants uns programes de màxima qualitat. A aquest efecte alternaran en el cartell del Romea els «Ballets de Barcelona», que donaran un curt nombre de representacions, i la companyia titular catalana, que continuarà representant l’èxit triomfal «La vida d’un home»
Critica – 24 maig 1952 – La Vanguardia – Teatre Romea – Després d’haver aconseguit un satisfactori èxit a París, els «Ballets de Barcelona» ocuparan durant unes nits l’escenari del Romea, deixant-lo lliure a les tardes perquè pugui continuar representant-se la comèdia «La vida d’un home», de Felíu Aleu.
Davant un nombrosíssim públic, va reaparèixer ahir la flamant formació coreogràfica al fet que ha donat vida Juan Magriñá, artista els grans mèrits de la qual són tan coneguts, que no cal insistir sobre ells. Els aplaudiments van sonar forts i constants durant tota la vetllada. I, per descomptat justíssims, perquè els «ballets» que integraven el programa «Festa major», de Morera, «Policromia del XVIII», afortunades realitzacions que acompanya música de Granados, Albéniz i Juan Alfonso, i «La mossa i l’estudiant», escenes inspirades a «La Dolores», de Bretó van ser interpretats i presentats de manera que omplia totes les exigències Al costat de Juan Magriñá àgil i expressiu com sempre, es van fer creditors a particulars aprovacions de la concurrència Rosita Segòvia, la gentil, alada i rítmica ballarina Francina Nin, Olga Casado, Lolita Baldó, Emilio Altés, Federico Arnáiz, Fernando Areta i Ernesto Blanco.
Molt disciplinats i harmònics els conjunts, i ajustada l’orquestra, dirigida pel mestre Adrián Sardo.
Noticia – 24 juny 1952 – La Vanguardia de Madrid – Música dentro y fuera – Sembla que per la calor, per aquesta calor aclaparadora que ahir i avui tenim a Madrid, la música hauria d’estar fora, al contrari que aquestes menges —és un dir — que les cases de menjar i petits restaurants anuncien dins per la mateixa pausa. Però no és així. Encara que hi ha música fora, dijous i diumenge, també hi ha música dins, en els tancats salons. Avui mateix, aquesta mateixa tarda, s’ha celebrat en la sala d’actes del Parc Mòbil de Ministeris Civils un concert organitzat per la Direcció General d’Informació i amb la intervenció de la soprano Marimí del Pou i el violinista Jesús Corvino, amb la col·laboració del pianista Gabriel Vivó.
Això ens porta a pensar de nou en la necessitat que existeix aquí d’un veritable «auditorium» que satisfarà les apetències de tants aficionats a la música. Un en aquest
punt pensa si no seria possible — ja que oficialment només existeixen les promeses municipals, que no van ser complertes — la creació d’alguna cosa així com el Madrid Club de Música que podia tenir els seus negres i tot. Qui sap si amb el temps arribaríem a posseir un recinte semblant al de Chamartín! Tampoc pensaven en aquesta possibilitat aquell grapat de nois bigotuts que fa cinquanta anys portaven els pals a coll pels solars de Narváez.
Però millor és parlar de realitats i no sabem si arribarà a ser-ho l’anunci de l’actuació en el Retir dels «Ballets de Barcelona». La que sí que pot assenyalar-se de bona és la conferència concerto pronunciada pel pare Federica Sopeña amb la col·laboració — gran col·laboració —de Joaquín Rodrigo. Llàstima gran que hagi estat en Es-govia! Encara que amb públic madrileny. Es va dir amb motiu del Congrés de Poetes que se celebra a la ciutat castellana i els poetes, al jardí del Palau de Quintanar, es queixaven de fred En això també ens han guanyat.
1953
1954
Noticia – 17 desembre 1954 – La Vanguardia – LICEO – Segons el tradicional costum de representar anualment en el Gran Teatre del Liceu una òpera espanyola, demà, dissabte, dia 18, a la nit, i el diumenge,dia 19, a la tarda , es donaran dues úniques representacions de la bellíssima òpera d’Amadeo Vives «Maruxa», completant-se aquestes funcions amb la posada en escena del «ballet» «La mossa i l’estudiant», amb música de «La Dolores», de Tomás Bretón.
Per a «Maruxa» s’ha combinat un gran repartiment, a càrrec de els destacats artistes espanyols Tony Rosado, Premi Internacional de Canto, de Ginebra; Lorenzo Sánchez Cano, jove tenor madrileny que fa la seva presentació en el Liceu; Manuel Ausensí i Luis Corbella, sota la direcció del prestigiós mestre Rafael Pou.
El «ballet», de gran espectacularitat, serà dirigit per l’eminent coreògraf mestre Juan Magrifiá, Premi Nacional de Teatre 1951, que actuarà de primer ballarí, juntament amb Aurora Pons i els elements de «Ballets de Barcelona»
– 1951 els Ballets de Barcelona van rebre el Premi Amadeo Vives i, per aquesta raó, l’empresa del Teatre Romea barceloní (coliseu on la companyia actuaria amb regularitat en el decurs de la temporada 1951-52), tot seguint una tradició teatral molt arrelada, va decidir tributar-los un homenatge.
– 16 de gener de 1952 – el Teatre Romea organitza una vetllada estructurada en dues parts ben diferenciades: en la primera es representà la comèdia “El marit ve de visita” (aquells dies en cartell, interpretada per la Companyia Titular Catalana -amb noms mítics com Maria Vila, Emília Baró o Lluís Orduna-) i en la segona els Ballets de Barcelona presentaren “Les sílfides” i els “Tapices de Goya“.