ZAPATEADO –
– Música: Pablo Sarasate
– Coreografia: Juan Magriñá
1966
_ Programa per assaig i programació temporada – 26 novembre 1966 –
_ Programa – 29 juny 1966 – Teatre Fortuny (Reus) – LA NOCHE DE WALPURGIS(opera “Faust) – EL CISNE NEGRO (Lago de los cisnes) – DON QUIJOTE (paso a dos) – GAVIOTAS – MAZURCA (Chueca) – ZAPATEADO (Sarasate) – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE –
1942
Critica – 3 març 1942 – La Vanguardia – PALAU DE LA MUSICA – Trini Borrull, Juan Magriñà – De l’interès i complaença amb que se segueixen les actuacions de Trini Borrull i Juan Magriñá, va ser prova concloent el ple absolut registrat el diumenge, a la tarda, al Palau de la Música, on aquells artistes van posar els seus mèrits coreogràfics al servei exclusiu de la dansa espanyola.
El cos esvelt de Trini Borrull, els àmplies trajectòries responen sempre a una tècnica precisa i depurada; el temperament, la lleugeresa i la gran comprensió rítmica de Juan Magriñá, i de tots dos, la gràcia mesurada dels passos, l’elegància de les actituds i dels gestos i la vehemència del comentari coreogràfic, van contribuir al fet que els balls presentats, ja individualment, ja en feliç maridatge, produïssin l’efecte; caràcter d’altra banda, que els excel·lents artistes van tenir el bon gust de no alterar amb estilitzacions que dissipessin el penetrant aroma de la nostra música popular.
L’èxit va ser gran i legítim, accentuant-se en el «Vito · Petenera», les «Sevillanas», la masurca de «La Gran Via», de Chueca, deliciosament concebuda i executada i la «Jota aragonesa», balls dels quals el públic va exigir i va obtenir la repetició. La crònica ha també subratllar la tasca de Trini Borrull en «Màlaga», de Alnéniz; un tango popular i «Baile campero», de Quiroga, i la de Magriñá, en un «Bolero» i un «Zapateado».
L’orquestra dirigida amb entusiasme i empenta pel mestre Capdevila, es va fer també creditora a l’aplaudiment, tant en la seva part de col·laboració amb els ballarins, com en la essencialment simfònica, la qual va estar consagrada a obres de compositors nacionals.
Mereix així mateix lloable esment el guitarrista Juan Soto, que va acompanyar amb bon estil algunes de les danses.