BOLERAS DEL SIGLO XVIII – Divertiment espanyol en homenatge a la escola bolera. Per a vuit ballarins.
– Música: Giménez
– Coreografia: J. Magrinyà
Una de les disciplines “estrella/marca de la casa” on lluïa esplendorosament el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu era l’escola bolera (amb orígens al segle XVIII i molt arrelada i apreciada al coliseu de la Rambla), que ben bé es podria dir que és fruit d’aplicar la tècnica del ballet clàssic a la dansa espanyola -respectant però en tot moment la personalitat de la dansa espanyola- afegint-hi l’ús dels “palillos” (castanyoles), la sabatilla de punta o mitja punta i donant certa picardia als moviments. Tot això fa que l’escola bolera sigui alegre, elegant i coqueta -sobretot si és un número ballat per una parella mixta- i, al mateix temps, virtuosa, difícil i de gran exigència en el domini de la tècnica clàssica. El Mestre Magriñà rememorava que alguns membres dels mítics Ballets Russos consideraven l’escola bolera de més dificultat que el clàssic per haver d’afegir l’ús de la castanyola i pel fet que la gran frase lírica que el clàssic té sempre a l’escola bolera “brilla por su ausencia”. Una de les coreografies heretades per Magriñà i adscrites a aquest estil més reeixides fou “Panaderos”, per a dos ballarins i amb música de Juan Alfonso. Número inclòs en ballets espanyols (com “Suite de danzas españolas del siglo XVIII”, “Fandango de candil”,…), per la seva bona acollida sovint anava solt en els programes de les gales de la companyia, proposant-hi diversos intèrprets gloriosos, duos com: Carme Cavaller&Alfons Rovira, Cristina Guinjoan&Alfons Rovira, Asunción Aguadé&Fernando Lizundia i Elena Bonet&Guillermina Coll. – Jordi Pujal –
Naturalment, el propi Magriñà predicava amb l’exemple en ser ell un intèrpret validíssim en totes tres disciplines: argument insuperable a l’hora d’esperonar els seus alumnes a l’hora de guiar-los per aquest camí. Si hom es focalitza en la dansa espanyola, a més a més, cal fer especial incidència en el fet que una òptima formació en dansa clàssica pel ballarí és un valor afegit d’importància cabdal (escola bolera al marge: impossible interpretar-la sense una excel·lent base clàssica). En aquest sentit, i a tall d’exemple testimonial, la ballarina Mercè Roca sempre recorda que el que definitivament va determinar la seva incorporació al Ballet Los Goyescos (companyia dedicada al repertori espanyol) fou precisament la seva formació en dansa clàssica. Feliçment el Ballet Titular del Liceu tenia en repertori brillants obres de dansa espanyola (lírica al marge) que corroboraven tot això: “Tapices de Goya”, “El amor brujo”, “El sombrero de tres picos”, “Pavana real”, “Romance del despecho”, “La moza y el estudiante”, “Fandango de candil”,… – Jordi Pujal –
És un fet ben evident la completíssima formació tècnica rebuda per tots els deixebles de Joan Magriñà que en el decurs de llurs carreres els ha permès ballar molt bé -i simultàniament- tant la dansa clàssica, com l’escola bolera com la dansa espanyola.
Naturalment, el propi Magriñà predicava amb l’exemple en ser ell un intèrpret validíssim en totes tres disciplines: argument insuperable a l’hora d’esperonar els seus alumnes a l’hora de guiar-los per aquest camí. Si hom es focalitza en la dansa espanyola, a més a més, cal fer especial incidència en el fet que una òptima formació en dansa clàssica pel ballarí és un valor afegit d’importància cabdal (escola bolera al marge: impossible interpretar-la sense una excel·lent base clàssica). En aquest sentit, i a tall d’exemple testimonial, la ballarina Mercè Roca sempre recorda que el que definitivament va determinar la seva incorporació al Ballet Los Goyescos (companyia dedicada al repertori espanyol) fou precisament la seva formació en dansa clàssica. Feliçment el Ballet Titular del Liceu tenia en repertori brillants obres de dansa espanyola (lírica al marge) que corroboraven tot això: “Tapices de Goya”, “El amor brujo”, “El sombrero de tres picos”, “Pavana real”, “Romance del despecho”, “La moza y el estudiante”, “Fandango de candil”,… Les bellíssimes imatges il·lustratives -datades en la dècada de 1960, amb les ballarines Beatriz Gadea, Cristina Guinjoan i Asunción Aguadé- proven de testimoniar el que s’ha exposat: simetria perfecta entre totes tres, línia de braços elegant i harmònica, posició ideal de cossos amb un deliciós i subtilíssim cambré en la segona foto, peu dret gràcilment avançat,…, en definitiva aspectes que hom exigiria en qualsevol ballet clàssic i perfectament aplicats a la dansa espanyola. L’ADN del Ballet del Liceu! – Jordi Pujal –
1975
– 28 octubre 1975 – II Festival Internacional de Ballet – Ballet del Gran Teatre del Liceu – PIERROT – CLARO DE LUNA – TRES DANZAS ESPAÑOLAS DEL SIGLO XVIII – DANZA PROFANA (paso a dos) – estrena absoluta de LABERINTO – No tenim cap programa però està anunciat – Anunci – 28 d’octubre 1975 – La Vanguardia
1968
– Programa del Liceu – 11 setembre 1968 – actuació del Ballet del Gran Teatre del Liceu i Esbart Dansaire de Rubi – Orgia(orquestra) – TAPICES DE GOYA(Policromia del siglo XVIII) – Farandola provenzal – BOLERAS DEL SIGLO XVIII – BOLERO DE TORRENT – ROMANCE DEL DESPECHO – SUITE MEDITERRANEA(sardana L Festa de San Llorenç) – La vida breve(orquestra) – EL AMOR BRUJO – primeras ballarines: Asunción Aguadé, Cristina Guinjoan, Elizabeth Bonet – primer ballarí: Alfonso Rovira – primer ballarí de caràcter: Fernando Lizundia – solistes: Angeles Aguadé, Mª Dolores Escriche – cos de ball: Berta Albareda, Angeles Barenys, Elena Bonet, Ana Carlota Brennston, Mª Teresa Casellas, Carmen Cavaller, Guillermina Coll, Mª Teresa Comorera, Herminia Espejo, Mercedes Falco, Concepción Junyent, Karina Olderock, Rosalina Ripoll, Mercedes Roca, Ana Maria Sala Ana Mª Sarramagna, Marta Baldrich, Antoñita Casals, Lidia Delgado, Mª Victoria Figueras, Antoñita Martinez, Mª Luisa Miñana, Mercedes Nuñez, Mª Luisa Pinilla, José Mª Escudero, José Antonio Flores, Josechu Gómez, Antonio Rodriguez, Ricardo Grabin, Leonardo Vidales – mestre del ballet: Conchita Pujol – mestre director de orquestra: Adrian Sardo
– Link danzaballet.com – escola bolera