María De Ávila
Barcelona 10/04/1920 – Zaragoza 27/02/2014
– Entrevista – Memòries d’un altre Temps per Margarita Cabero Moré
María Dolores Gómez de Ávila, Lola per a la seva família i amics més propers i María de Ávila per al conjunt del món de la dansa. Ben coneguda com a coreògrafa i sobretot com a mestra.
Aqui tenim un petit esbós dels seus inicis i de la seva carrera com a ballarina.
A 9 anys comença amb Pauleta Pamies al seu estudi privat del carrer de Sant Pau de Barcelona. A 10 anys ja va debutar al Liceu fent els ‘negritus’ de l'”Aida” o el nen de “Lohengrin”. Quatre anys més tard, amb només 14 anys, ja entra a formar part del cos de ball del Liceu. Durant la guerra civil continua estudiant dansa clàssica amb Sacha Goudine, i escola bolera a Madrid amb Julia Castelao. Acabada la guerra es convoquen audicions al Liceu a les que s’hi presenta María de Ávila i és contractada com a primera ballarina al costat de Joan Magrinyà. El seu primer paper fou a “Goyescas” el 1939. Després vindrien altres ballets importants com el “Carnaval” de Schumann, “El carilló màgic” i “El amor brujo”. Amb Magrinyà, Filo Feliu, Trini Borrull, Maruja Blanco i d’altres, fan durant la dècada dels anys quaranta moltes actuacions per tot Catalunya i Espanya amb gran èxit. En aquells programes María de Ávila feia repertori clàssic com “Les sílfides”, i també dansa espanyola amb els seus ‘boleros’ i les ‘seguidillas manchegas’ o “El amor brujo”. El 1945 es va incorporar a l’Institut del Teatre com a professora fins al 1948. Aquell any, però, deixa l’Institut i el Liceu, ja que es casa amb l’enginyer saragossà José María García Gil. Encara el 1951 col·labora amb els Ballets de Barcelona com a primeríssima ballarina juntament amb Rosita Segovia i Joan Magrinyà. Quan el matrimoni va a viure a Saragossa comença la seva brillant carrera com a mestra i pedagoga, coneguda i reconeguda per tothom. – Tomás Manyosa –
Fou directora del Ballet Nacional de España i eminent mestra de dansa (Víctor Ullate en fou deixeble), l’any 1939 fou nomenada Primera Ballarina Absoluta del Ballet del Gran Teatre del Liceu, deixant la companyia el 1948 en casar-se. En aquests nou anys formaren amb un Magriñà “multi-tasques” (ballarí+mestre de ball+coreògraf) una parella de ball de somni, perfectament compenetrada, amb complicitat per ambdues parts, excel·lint tant en el repertori clàssic com en l’espanyol i, per tant, assolint grans triomfs: ballets com “El amor brujo” de Falla, “Carnaval” amb música de Schumann o “El carrillón mágico” compost per Pick Mangiagalli en són bons exemples. Col·laborà tanmateix amb els Ballets de Barcelona.
La seva darrera aparició liceista fou pel gener de 1948 en participar en l’estrena absoluta de l’òpera de Xavier Montsalvatge “El gato con botas”, dirigida musicalment per Carles Suriñach Wrokona i en l’escena per Augusto Cardi, amb decorats de Manuel Muntañola. El Ballet Titular del Liceu hi tenia una participació important i tant Magriñà en el rol del Lleó com de Ávila en l’Ocell compartien absolut protagonisme amb els cantants solistes. Malauradament, i en parlar de fa més de setanta anys, no existeixen testimonis videogràfics d’aquells anys per a poder reviure la química entre la de Ávila i Magriñà en escena. Però sí que hi ha entrevistes que testimonien perfectament el respecte i admiració mutus que ambdós es tenien. – Jordi Pujal –art.1
– Instagram – 100 anys del naixement de la mítica ballarina barcelonina Maria de Avila per Jordi Pujal
– Catalunya/radio – Neix una nova web dedicada a la ballarina María de Ávila pel seu centenari
– Diari ABC – Cultura recorda en la web el centenari de Mariia de Avila