Sis representacions d’una proposta innovadora, fresca i singular brillantment servida pels seus magnífics intèrprets, Les Ballets de Monte-Carlo: la visió amb ulls del segle XXI de tot un clàssic del repertori balletístic com la “Coppélia” musicada per Leo Délibes – títol d’entranyable memòria per al Ballet Titular del Liceu en haver-ne protagonitzat l’any 1966 una reeixida adaptació cinematogràfica-, amb el constant tutelatge implacable de la intel·ligència artificial.
Més que nodrida representació de LiceXballet en el decurs de les sis funcions, sempre al costat de la Dansa,constantment perseverant, així com d’amics simpatitzants de l’entitat: gràcies Marisa Salellas, Mercè Núñez, Maricarme Ventura, Glòria Gella, Carme Cavaller, Mercè Roca, Teresa Romeu, M.Dolors Masip, Mercè Siles, Elena Rosales,Roser Queralt, Adrià i Albert Torres,Jordi Pujal,Jordi Dasca,…..
Enguany el fotògraf Antoni Bofill i Mariné, autèntica història liceista -ha estat col·laborant amb la institució ininterrompudament durant més de 40 anys, havent-li agafat el relleu el seu fill Toni, impecable com el pare-, ha fet 80 anys. L’objectiu de Bofill ha conservat molts i molts moments del Ballet liceista. I per a celebrar-ho el Foyer del Liceu ha acollit una exposició commemorativa que ha procurat una agradable sorpresa a LiceXballet. I és que la nostra associació, que naturalment se suma a l’homenatge popular, treu el nas en algunes de les imatges exposades, algunes ben entranyables. De ben segur que hom no sap que en “La flauta màgica” liceista de novembre de 1982 els personatges dels animalons que, al final del primer acte, ballen animadament engrescats pel so de la flauta que toca el Príncep Tamino, foren interpretats per membres del Ballet liceista per petició expressa de Vittorio Patanè, el director escènic.
Instagram per Jordi Pujal
