Donant definitiva raó a moltes significades opinions emeses al respecte l’Empresa de l’ ‘Gran Teatre del Liceu’, ha cregut arribat el moment oportú de concedir la definitiva oportunitat, tantes vegades desitjada, de la participació del seu ballet titular en una de les temporades coreogràfiques que anualment es desenvolupen en el nostre primer coliseu. La magnífica preparació que Joan Magriñá ha proporcionat a aquests artistes nostres, ha permès a els mateixos demostrar la seva perfecta capacitació per poder afrontar una responsabilitat d’aquest tipus, en autèntica paritat amb les més cèlebres companyies estrangeres i desenvolupant un repertori de característiques pròpies. Això ve a corroborar l’opinió emesa fa algun temps per persona tan entesa en l’art de la dansa com és Alfonso Puig, en el sentit que ‘clamava a cel la imperiosa necessitat de crear al nostre Gran Teatre del Liceu una companyia titular de ballet estable que ressuscités els seus antics furs coreogràfics, oblidats tants anys. Així mateix una altra destacada personalitat com Sebastià Gasch ha afirmat: ‘Ja hem dit en diverses ocasions que, sota la direcció de Joan Magriñá el cos de ball del nostre primer teatre s’ha internat en el camí que condueix a la perfecció. Dóna goig veure evolucionar als ballarins d’aquest conjunt impecable, disciplinat i homogeni, fosos en el fraternal equip i tan expressius en el ‘Ballet blanc’ com en el pintoresquisme i exotisme, tenyit de vius colors, de les danses de caràcter’. I com a resum dels nombrosos judicis elogiosos sobre les primeres figures del ballet liceista pot citar-se l’opinió entesa per Xavier Montsalvatge, en la qual afirma que “Alfonso Rovira domina com qualsevol dels com qualsevol dels millors ballarins de les companyies internacionals que ens visiten a la primavera tant el llenguatge del gest clàssic com la pantomima expressiva i el ballet de caràcter’. En termes semblants s’han pronunciat repetidament públic i crítica sobre Assumpció i Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutiérrez i Fernando Lizundia i molt preferentment sobre el mestre de tots ells, Juan Magriñá, principal responsable del brillant moment pel que travessa la totalitat de la formació, a la qual, com a cosa molt nostra que és, s’espera que els aficionats barcelonins sàpiguen tributar tota l’admiració que la seua esforçada tasca i dedicació plena mereixen, en les quatre funcions, en què, com fita importantíssima en la seva història, van protagonitzar a la seva seu habitual del coliseu de les Rambles, coincidint amb que és l’única formació que en una sola anualitat, la passada, es li han concedit tres premis nacionals de teatre (Juan Magriñá, Assumpció Aguadé i Alfonso Rovira).
