Trini Borrull
Madrid, 1916 – Las Palmas de Gran Canaria 2006
Retalls de diari – critiques, anuncis, noticies… sobre Trini Borrull
– danza.es – Va ser Trinidad Flandorfer Borrull, més coneguda com Trini Borrull, una destacada mestra en la història de la dansa del nostre país. Va fundar la seva pròpia escola el 1950 a Las Palmas de Gran Canària, i va ser il·lustre assessora de folklore en diverses ocasions. De família de ballarins, Trini Borrull va començar a interessar-se aviat per la dansa i va dibuixar el seu aprenentatge amb mestres en dansa espanyola com Ángel Pericet, Paco Reyes i Pauleta Pamiés. Com a ballarina va debutar a Barcelona el 1936, ingressant més tard en el ballet de Teatre de Liceu on va arribar a ser primera ballarina. Poc després també va signar coreografies per a aquesta companyia. Entre els guardons rebuts, Trini Borrull va ser premiada amb la Medalla de Plata al Mèrit de les Belles Arts de el Ministeri de Cultura (1989) i la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Barcelona (1944).
– elartedevivirelfalmenco.com –Nascuda de pare austríac i mare valenciana (el seu veritable nom era Trinidad Flandorfer Borrull), venia per línia materna d’una important nissaga d’artistes del flamenc; el seu avi era el guitarrista Miguel Borrull Jiménez i la seva tia La Gitana Blanca; la seva altra tia, la bailaora Julia Borrull, va ser model de Julio Romero de Torres. Als cinc anys la seva mare la va portar a veure un recital de Pastora Imperi, i la nena Trini es va escapar i va pujar a escena per un instint que era en realitat la seva vocació. Als set anys la seva mare la va inscriure a la històrica acadèmia de ballet clàssic de Julia Castelao al carrer de la Duana i d’allí va passar a estudiar l’escola bolera amb Àngel Pericet i Luisa Pericet; també va prendre classes amb El Estampío.
Amb els freqüents viatges familiars a Barcelona, Trini Borrull va ingressar a l’acadèmia de Pauleta Pàmies. El seu debut va ser també a Barcelona al teatre Apolo; després la va descobrir el crític i escriptor Alfonso Puig, que va alertar Sebastià Gash. Van escriure sobre ella i van ser els que li van presentar a Juan Magriñá, primera figura del Gran Teatre del Liceu, amb qui es va estrenar en un recital al Palau de la Música que van preparar en només dues setmanes. D’allí va passar al Liceu i van estrenar de seguida el seu primer ballet junts: Corrida de feria. El 1937 va ser nomenada primera ballarina i coreògrafa. En 1940 va ser amb Magriñá a l’Òpera de Zuric, on van estrenar la seva versió d’El amor brujo.
Des de 1944 va mantenir oberta la seva acadèmia a Barcelona, a més de col·laborar en cinc films com a ballarina i coreògrafa. El 1946 va fundar la seva pròpia companyia amb la qual va debutar en el teatre Calderón de Barcelona, un esforç enorme per l’època, amb 22 ballarins i una orquestra de 35 músics. Entre els seus ballets estan el seu Bolero de Ravel, Capricho español i Sonatina, de Halffter, a més de la seva reconstrucció d’El amor brujo inspirada per l’original d’Antonia Mercé.
En una gira per les illes Canàries, on va actuar en els teatres Pérez Galdós de Las Palmas i el Quimera de Santa Creu de Tenerife, va conèixer al què seria el seu marit i per qui va abandonar l’escena en 1949, just quan tenia a les mans un contracte per anar a ballar al Carnegie Hall. Al mudar-se a Las Palmas va continuar la seva carrera de mestra, formant a diverses generacions de ballarines i futurs mestres. La seva tasca de conferenciant amb temes com el llegat sobre Antonia Mercé la van portar a el teatre Colón de Buenos Aires, la Biennal de la Dansa de Lió i la Càtedra de Flamencologia de Jerez de la Frontera, entre molts altres llocs. Va ser precisament a Jerez, el 2000, on se li va donar un homenatge. El 1989 va rebre la medalla de plata de les Belles Arts, i el 2002 es va inaugurar a Las Palmas un centre coreogràfic amb el seu nom.
D’un enorme tenacitat i voluntat, Trini Borrull, una de les últimes figures emblemàtiques de la generació fundacional del ballet espanyol de segle XX, va lluitar contra el mal de Parkinson, i es va obstinar a crear una sèrie d’exercicis per mitigar els efectes d’aquesta malaltia ; tots els dies feia els seus exercicis de barra i tocava les seves castanyoles. Al morir, estava preparant un llibre recopilatori de les seves vivències i records.
El seu llibre La danza española, editat fa més de 20 anys per Meseguer i del què s’han fet diverses edicions, segueix sent fonamental (i en el seu format únic) per al coneixement i didàctica de la dansa espanyola i les seves coreografies de tradició.
– iberlibro.com – La Danza Española de Trini Borrull –
– elpais.com – agenda 29 setembre 2006 – Trini Borrull mestra de dansa –
– Academia de las Artes escenicas de flamenco – … La seva vocació per la dansa espanyola la va portar més tard a Madrid, a aprendre amb els millors balladors d’aquest període: Paco Reyes, El Estampío, Julia Castelau, Luisa Pericet i Ángel Pericet.
…
S’estrena el 1936 a Barcelona amb els espectacles de varietats, sent molt ben acceptada per la crítica que veu en l’artista un gran talent i una futura figura de la dansa.
És en aquest moment que coneix a Alfons Puig, del ballet, amant de la dansa i amic dels ballarins, en companyia de Joan Magriñá. La presenta al Palau de la Música…
– Real Academia de la Historia – Trini Borrull
– wikipedia.org – Trini Borrull