Teresa Boronat i Fabra,
Sant Andreu de Palomar, 1904 – Sant Antoni de Calonge, 11 març 1983
– Institut del Teatre – Teresina Boronat va ser una ballarina barcelonina del barri de Sant Andreu que gaudí d’una formació completa en música, interpretació i dansa que li va permetre desenvolupar una bona carrera com a intèrpret, especialment de solista de dansa, en un context d’entreguerres del segle xx en què la figura de la dona creadora estava en plena efervescència…. Es va formar també a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic amb Adrià Gual i Ambrosi Carrion (1915). El 1917 va actuar al teatre El Dorado escenificant La sardana de les monges de Morera. El 1918 ja formava part del Cos de Ball del Gran Teatre del Liceu, del qual fou primera ballarina el 1922. Durant unes actuacions celebrades a Barcelona, el llavors director general de Belles Arts francès, Paul Léon, la veié actuar i li proposà d’anar a París…..
Fou contemporània d’Anna Pàvlova i d’Antònia Mercè, La Argentina, en una ciutat de París on els Ballets Russos havien deixat petja i que era el centre de l’avantguarda també coreogràfica. El 1937, Teresina va ballar a París amb Joan Magrinyà, Emili Vendrell i la Cobla Barcelona en favor de la causa republicana i amb la presència del Comissariat de la Generalitat catalana….
Finalitzada la dictadura de Franco, Teresina tornà de l’exili i s’instal·là en la seva nova residència de Sant Antoni de Calonge, on tingué una vida discreta allunyada del món artístic. El 1977 fou visitada per Xavier Fàbregas, qui deixà constància de la seva figura i la seva transcendència artística en un article a la revista Serra d’Or….
Teresina Boronat formà part del conjunt de dones ballarines i coreògrafes del primer terç del segle xx que van protagonitzar el format de dansa solista prenent l’exemple d’Isadora Duncan, Ruth Saint Denis i Loïe Fuller. Van dirigir companyies i van crear espectacles de dansa total a partir de la inspiració que van significar els Ballets Russos de Diàguilev. Juntament amb pintors i compositors, va intentar crear un seguit de ballets que unien tradició i avantguarda….
Però fou en el gènere espanyol on Teresina tingué més fama internacional a causa de la força i el reconeixement de la dansa espanyola i de la moda de l’espanyolada. Pel seu exili durant els anys del franquisme, la figura de Teresina Boronat ha caigut totalment en l’oblit, així com les seves aportacions coreogràfiques.
– balletibañez.com – ….La idea de Boronat era la llavor de quelcom que tanmateix no va arribar a fruitar mai: el ballet clàssic català. La possibilitat d’una escola clàssica bastida sobre materials catalans, gestualitats, músiques i temes. Hi hagué, després, ,altres temptatives, poques i anecdòtiques, de la mà de Joan Magrinyà o Trini Borrull. Però quaranta anys de franquisme van silenciar el que tot just eren uns primers tempteigs. Després, als anys setanta i vuitanta del segle XX, ja no es va establir un pont amb el que era la dansa de creació d’avantguerra: els creadors catalans van fer atenció als nous corrents europeus de la dansa contemporània, i només els esbarts van continuar treballant amb els materials tradicionals….
– TERESINA BORONAT: L’EXILI DE L’ÈXIT – “Hi ha noms que han tingut un ressò mundial,
quan han aparegut amb insistència a les pàgines dels diaris, que han fet moure una multitud d’admiradors, i que, de sobte, desapareixen. Talment com una estrella amb cua que ratlla la foscor del cel i després s’hi perd.” – Xavier Fàbregues –
– Enciclopedia.cat – Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras. Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera. Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París (1924) com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa (1927).
– Imatges de Teresina Boronat –
– wikipedia – …La seva idea, que va exportar a països d’Àsia, Europa o Amèrica amb enorme èxit, era la creació d’una dansa clàssica però bastida sobre gestualitats, músiques, temes i altres materials catalans. No es basava només en material antic, sinó al contrari, es va apuntar a la moda europea dels seus contemporanis de basar-se en decorats, escenografia, partitures, etc. avantguardistes, dels artistes innovadors contemporanis a ella.. Després d’ella només hi van aportar algunes coses, a nivell anecdòtic, alguns coreògrafs com Joan Magrinyà o Trini Borrull, fonamentalment a causa dels quaranta anys de franquisme, que va prohibir aquest mitjà d’expressió. Amb la fi de la dictadura, els ballarins i coreògrafs catalans van preferir no mirar enrere i apostar per la dansa contemporània, mentre que els esbarts van considerar més urgent dedicar-se a recuperar els balls i danses tradicionals originals, desproveïts de la tècnica de la dansa clàssica….
Va treballar a més com a cantant i actriu.
– dadescat.com – L’any 1919, quan tenia quinze anys, debutà com a primera dansarina al Teatre del Liceu amb l’obra Thaïs. Posteriorment, la seva vocació pel cant la portà a treballar al Teatre Líric Català, on estrenà Don Juan de Serrallonga (amb música d’Enric Morera).
L’any 1924 debutà com a dansarina al Teatre Nacional de l’Òpera de París amb l’obra Taglioní chez Musette. El 1927 va obrir a París una escola de dansa.