Aurora Pons

Barcelona 10 juliol 1936 – Madrid 4 gener 2016

fotos – Aurora Pons

Ballarina, coreògrafa, professora i directora artística, nascuda a Barcelona el 10 de juliol de 1936. Va morir a Madrid el dia 4 de gener de 2016. El seu nom complet era Aurora Pons López-Lamela.

La trajectòria d’Aurora Pons dibuixa bona part de la història de la dansa feta a casa nostra. Tant la seva etapa d’aprenentatge com la professional, es presenten dibuixades per grans noms de la dansa amb els quals va compartir ensenyaments i escenaris.

Va començar els seus estudis el 1946 amb Joan Magrinyà a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que va finalitzar amb el Premi Extraordinari Fi de Carrera “Antonia Mercé”. Va debutar en la companyia del Gran Teatre del Liceu el 1951 quant tenia 14 anys. També aquell any ja actua en els Ballets de Barcelona, destacant en els papers de “Papallona” del Carnaval de Schumann, “La reina dels cignes” d’El llac dels cignes, Les sylphides, etc. A la seva segona temporada al Liceu, Magrinyà la va fer solista i el 1953 ja es nomenada Primera Ballarina Estrella, categoria que mantindrà durant dotze temporades. En aquest teatre va estrenar, entre d’altres, el paper de Doña Mencía a la coreografia de Joan Magrinyà titulada Pavana Real l’any 1955, i va actuar en la part de dansa de moltes òperes com Faust, La Traviata, La Gioconda, Carmen, Las Golondrinas o la reposició l’any 1957 del ballet Tapices de Goya (policromia del segle XVIII). Aquesta important obra, una de les més aconseguides del mestre Magrinyà va proporcionar un destacat triomf als dos protagonistes principals i ta tota la companyia. El 1963 va ser ballarina convidada del Ballet de l’Òpera de Sofia amb qui va fer gira per tot Bulgària. Posteriorment va actuar amb les companyies d’Antonio Ruiz Soler, Pilar López, Luisillo, Ballet Nacional Festivales de España i a la Companyia de José Tamayo.

En Aurora Pons es va produir la transformació causa-efecte realitzada en moltes ballarines d’aquells anys, que van ser formades per igual en la tècnica clàssica i en el ball espanyol, inclinant la balança cap aquest darrer estil es un moment determinat de la seva carrera.

Com a professora inicialment va col•laborar en l’acadèmia de dansa de Joan Magrinyà al carrer de Petritxol de Barcelona. Després busca nous mètodes d’ensenyament de la dansa espanyola i la porta a Sevilla on les classes de dansa, en aquell període, són particulars i de mitja hora i que consistien bàsicament a seguir els moviments del professor o professora. D’aquelles breus lliçons varen sorgir artistes importants. Anys després, el 1978, va col•laborar com a professora de dansa clàssica en la fundació del Ballet Nacional d’Espanya. En 1982 va obtenir la Càtedra de Dansa Clàssica de la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de Madrid, de la subdirecció es va fer càrrec a partir de 1987. Va passar a dirigir el Ballet Nacional d’Espanya entre 1993 i 1997 al costat de Nana Lorca i Victoria Eugenia.
El 1997 torna a Barcelona després dels seus èxits com a ballarina però aquest cop ho fa, trenta-dos anys més tard, com a directora per Ballet Nacional d’Espanya. La resposta resulta no ser la que espera i l’artista, se sent en aquells moments, decebuda amb els seus paisans.
Ha estat guardonada amb el Premi Nacional a la Millor Ballarina Clàssica i Premia Maria Mercè (1955), Medalla de Plata de la Diputació de Barcelona (1961), Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu i Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Madrid (1962), Premi de Teatre a la Millor Ballarina (1965), Medalla de Plata al Mèrit de les Belles Arts (1992) i Premi de Dansa de l’Associació Nacional “Cultura Viva” (1994).

Durant el període de 1953 a 1966 la Primera Ballarina Estrella del Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu va ser Aurora Pons i López-Lamela (Barcelona, 1936-Madrid, 2016), encara recordada per veterans aficionats liceistes: en aquest sentit, l’apassionat record testimonial que va compartir amb LiceXballet en el decurs d’una sessió de treball la secretària de l’empresari Pamias, Fina Martí, és prou eloqüent! De la dimensió de la seva popularitat i èxits liceistes n’és prova fefaent el fet d’haver estat premiada el 1961 amb la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu. La Pons, que en l’esdevenir dels anys esdevindria Catedràtica de Dansa Clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid i Directora del Ballet Nacional de España, s’havia format a l’Institut del Teatre amb Magriñà, incorporant-se al Ballet del Liceu el 1951 i col·laborant tanmateix amb els Ballets de Barcelona. Amb Joan Magriñà van formar una parella de ball perfecta, essent la seva ‘partenaire’ en la darrera actuació de Magriñà el 1957.

El novembre de 1954 l’intrèpid empresari liceista Joan Antoni Pamias,amb el vist-i-plau (i, per tant, la coorganització) de la Sociedad del Gran Teatro del Liceo -els propietaris del Teatre: recordar que en aquella època era un teatre totalment privat- i arran del fenòmen Renata Tebaldi&Liceu (la soprano italiana era un ídol de la casa i com a tal era acollida) instaurà un entranyable guardó molt preuat adreçat a personatges amb lligams intensos amb el coliseu de la Rambla com era el cas de la Tebaldi:la Medalla de Oro del Gran Teatro del Liceo.La nòmina de perceptors impacta (sobretot cantants lírics) i el ballet, sempre estimat per Pamias, no en fou aliè: Joan Magrinyà, Aurora Pons, Alicia Alonso i María de Ávila (aquesta darrera el 2009, durant el tímid intent de recuperació dels guardons ja en època de titularitat pública del Teatre) tingueren la seva Medalla d’Or.La de la Pons (una institució, una ‘beniamina’ del públic liceista, que l’adorava i mimava) li fou lliurada el 27 de gener de 1962 en un homenatge popular (acte adreçat també al Ballet liceista -llavors encara no Titular i identificat als programes com a ‘Cuerpo de baile’-) en el decurs de la darrera representació de l’òpera “Der Freischütz (El caçador furtiu)” de Carl Maria von Weber.Així, acabada l’òpera i a l’escenari a teló alçat se celebrà aquest acte (en el que també s’entregaren a Aurora Pons altres distincions i que incloïa el llavors tradicional i lluït ‘desfile de la compañía’, ben brillant i nodrit) i, com a cloenda, els homenatjats interpretaren la “Nit de Walpurgis”,la famosa suite de ballet de l’òpera “Faust” de Charles Gounod. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

El 2009 Aurora Pons va rebre un homenatge a la Gala del Dia Internacional de la Dansa que celebra l’Associació Cultural de Dansa de la Comunitat de Madrid.

– Entrevista a Aurora Pons per Margarita Cabaro Moré