UNA COSA RARA – Òpera en tres actes.Es una comèdia d’embolics en la que, després de complicacions causades per la gelosia s’acaba imposant la virtut de la protagonista.
– Música: Vicente Martín y Soler
– Llibret: Lorenzo Da Ponte
– Coreografia: Juan Magriñà
– Lloc d’acció: Un poble de Sierra Morena, a finals del segle XV
– Lloc d’estrena: Burgtheater de Viena 17 novembre 1786 – Barcelona 1791
El compositor valencià Vicent Martín i Soler, coetani de Mozart i també molt popular en la seva època (malgrat que, amb el temps, la seva figura quedés un xic relegada pel llegat del geni de Salzburg) va estrenar amb gran èxit la seva òpera “Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà” (amb llibret de Lorenzo da Ponte, el gran col·laborador de Mozart) el 1786 a Viena. L’obra es popularitzà tant que el propi Mozart, i en el seu “Don Giovanni” (estrenat el 1787 a Praga), la fa aparèixer en uns moments del segon acte, citant-ne el títol i fent-ne una menció musical explícita.
El 21 de novembre de 1970 (amb rèpliques els dies 26 i 29 d’aquell mes) “Una cosa rara” s’estrenava al Liceu (no pas a Barcelona, on ja s’havia vist abans en dues ocasions, la darrera el 1936 organitzada pel Club Júnior): era una autèntica raresa. Dirigí l’orquestra Roy Jesson, director i musicòleg que havia revisat la partitura per a la seva re-exhumació absoluta a Londres. De la direcció escènica se n’encarregà un gran home de teatre, Francisco Nieva (artista polivalent que començava a despuntar). En el context d’una trama argumental bucòlica ambientada a Adra (Almería), entre pagesos i nobles, amb la magnànima figura de la Reina Isabel al capdavant, el Ballet Titular del Liceu tingué una intervenció lluïda en interpretar unes coreografies de Magriñà de caire folklòric (en aquest sentit són remarcables les ‘Seguidillas’ entonades pel personatge de Ghita) molt estilitzades. Esmentar també que aquestes representacions venien immediatament després de les de l”Aida” d’inauguració de temporada, on la feina del Ballet havia estat dura i de gran èxit: la placidesa de l’obra de Soler era una mena de bàlsam per a la companyia!– Jordi Pujal –
1970
– Programa del Liceu – 21 novembre 1970 – UNA COSA RARA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Ballarins estrella: Asunción Aguade, Alfonso Rovira – Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Guillermina Coll, Mª Dolores Escriche – Cos de ball