LA CENERENTOLA – Opera en quatre actes en seis quadres
– Música: Gioacchino Rossini
– Llibret: Jacobo Ferritti inspirado en el cuento de Perrault
– Coreografia: Juan Magriñá
– Lloc d’acció: Imaginari
– Lloc d’estrena: Teatre Valle de Roma 25 gener 1817 –
Els dies 2, 4 i 7 de febrer de 1971 el Gran Teatre del Liceu presentava l’òpera “La cenerentola” amb música de Gioachino Rossini, absent en aquell escenari des de 1961.
Òpera de gran lluïment sobretot per a la mezzosoprano protagonista en el deliciós rol d’aquesta Ventafocs tan llatina, aquesta edició va servir per a la presentació liceista (i única actuació en òpera) de la gran diva Teresa Berganza, dirigida musicalment per Franco Ferraris. Això en aquells moments despertà una expectació enorme.
Quina particularitat anecdòtica tingueren aquelles funcions? Doncs que Rossini va concebre aquesta òpera sense cap moment dansístic i, com que el Liceu tenia el seu Ballet Titular -en una etapa gloriosa-, l’empresari del Liceu de llavors, Joan Antoni Pàmias, va decidir afegir-hi un ballet. Va seleccionar alguns números de la suite de ballet composta per Rossini per a la seva òpera “Moïse et Pharaon” i els va col·locar a l’inici del darrer quadre de l’òpera, just abans de la intervenció final de Ventafocs (el famós rondó “Nacqui all’affano”, de grandíssima dificultat vocal però alhora d’enormes satisfaccions si se’l serveix amb brillantor, com va ser el cas).
Aquest afegitó, que va permetre al Ballet Titular del Liceu un dels seus habituals grans èxits, no va complaure massa la mezzosoprano. Però com que el triomf va ser merescut per a tothom, molt especialment per a ella, les tres vetllades van cloure’s en un ambient d’eufòria en què tothom tornava content a casa. I el Ballet del Liceu, feliçment, també va poder dir la seva en aquest meravellós conte rossinià.
Just deu anys abans, pel novembre de 1961, “La cenerentola” ja havia estat representada al Liceu, tres funcions amb els mateixos decorats de Nicola Benois emprats el 1971 i un gran elenc (fou el debut liceista de tot un ídol de la casa, la mezzosoprano piamontesa Fiorenza Cossotto, als seus tendres 26 anys!) i, pel que fa al ballet, idèntiques circumstàncies que el 1971: per tant, en el quadre conclusiu de l’obra i just abans del brillantíssim rondó final que la Cossotto brodava cada nit -i que el públic aclamava-, el Ballet del Liceu deia la seva, assolint-hi tanmateix un bon èxit. – Jordi Pujal –
art. 1 – art. 2
1971
– Programa del Liceu – 2 febrer 1971 – LA CENERENTOLA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé – Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Guillermina Coll, Mª Dolores Escriche – Cos de ball
Critica – 7 febrer 1971 – Teatre del Liceu – LA CENERENTOLA –
1961
– Programa del Liceu – 5 novembre 1961 – LA CENERENTOLA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita Barrera, Miguel Navarro, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Pedro Tomás, Asunción Aguadé, Juan Sanchez, Lino Brito, Alberto Tort – Cos de ball