ARMIDE – Opera francesa estructurada en cinc actes, basat en escenes de Jerusalem alliberada de Torquato Tasso. La història va inspirar a diversos compositors:
– “Armide” 1686, Jean-Baptiste Lully.
– “Armida” 1771, Antonio Salieri.
– “Armide” 1777, Christoph Willibald Gluck.
– “Armida” 1784, Joseph Haydn.
– “Armida” 1817, Rossini.
– “Armida” 1904, Antonín Dvořák.– Llibret: Philippe Quinault
– Coreografia: José Granero
– Lloc d’acció: Damasco (basat en Jerusalem alliberada.
– Lloc d’estrena: Académie Royal de Paris 23 setembre 1777
El compositor Christoph Willibald Gluck (considerat el pare de la reforma operística posterior al període de l’òpera barroca) estrenà la seva òpera francesa en cinc actes “Armide” a l’Académie Royale de París l’any 1777. Com en bona part de la seva producció operística l’acció teatral d’aquest títol és força estàtica, de caire oratorial, per la qual cosa Gluck atorga a la dansa el contrapunt engrescador que pertoca. Així tots cinc actes inclouen moments balletístics: acte 1 escena 3, acte 2 escena 4 (durant un encanteri que viu el personatge de Renaud), acte 3 escena 4, acte 4 escena 2 i acte 5 escena 2 (amb dues brillants danses cortesanes, una ‘Chacona’ i una ‘Siciliana’). Pel desembre de 1986 el Liceu muntà quatre funcions d'”Armide” al voltant de la figura de Montserrat Caballé. Foren unes funcions molt ben acollides, amb una bellíssima producció procedent del Teatro de la Zarzuela de Madrid (llavors nomenat Teatro Lírico Nacional La Zarzuela i on es representaven les òperes atès que el Teatro Real funcionava com a sala de concerts) estrenada allí el 1985 i conduïda escènica-ment pel gran director teatral José Luis Alonso. La coreografia, dissenyada ja per a Madrid i importada al Liceu, era del reputat José Granero. Déu n’hi do de la feina que tingué aquí el Ballet del Liceu, que va tenir una actuació força destacada: llàstima no hagués ballat també a Madrid! A títol anecdòtic esmentar que estava prevista funció pel dia 11 de desembre però, per indisposició sobtadíssima de la Caballé -gairebé a punt d’obrir portes- la funció es va haver d’ajornar al 20 d’aquell mes.
Christoph Willibald Gluck, amb motiu de la seva estrena liceista pel desembre de 1986 (no s’hi ha tornat a representar). Òpera francesa estructurada en cinc actes la seva acció teatral és estàtica i oratorial, per la qual cosa Gluck usa el ballet per a atorgar-hi vivacitat de manera que tots cinc actes contenen dansa: acte 1 escena 3, acte 2 escena 4 (durant un encanteri viscut pel personatge de Renaud), acte 3 escena 4, acte 4 escena 2 i acte 5 escena 2 (amb dues brillants danses cortesanes, una ‘Chacona’ i una ‘Siciliana’). L’esmentada estrena liceista de desembre de 1986 suposà un triomf sonat per a una superba Montserrat Caballé, al voltant de qui girava tota la producció, ben preciosa, procedent del Teatro de la Zarzuela de Madrid (on llavors es representaven les òperes) i dirigida escènica-ment pel gran director teatral José Luis Alonso. De la part coreogràfica se n’encarregà un gran artista com José Granero (com ja havia fet a Madrid l’any anterior en l’estrena de la producció), coreògraf de l’estil clàssic més pur, per la qual cosa fou un treball molt exigent per als ballarins i de dificultat extrema: una coreografia en línia amb el classicisme inherent a la partitura amb brillants números de conjunt, delicats passos a dos (brodats pels Primers Ballarins Asunción Aguadé i Fernando Lizundia) o fins i tot un vibrant pas a tres (que els Ballarins Solistes Mercè Núñez, Narcís Forrellad i Jordi Roig -actualment escenògraf molt reputat- “clavaven”). Tot un repte per al Ballet Titular del Liceu superat amb nota en un període en què les coses no eren pas fàcils, que es lliurà amb cos i ànima al dur treball amb Granero, obtenint una recompensa més que merescuda. I un detall curiós que diu molt del nivell dels ballarins liceistes que Mercè Núñez, sempre observadora, ha copsat: en l’edició de Madrid de 1985 en alguns dels números les ballarines calçaven sabatilles de mitja punta; al Liceu, en canvi, les aguerrides intèrprets anaven amb puntes. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2
1985
_ Programa – 16/19/22/25/28 – abril – 1985 – Teatre de la Zarzuela (Madrid) – ARMIDE – Coreografia: J. Granero – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Licundia – Solistes: M. Núñez, Ana Novas, Narciso Forrellad, Jordi Roig – Cos de ball
Critica – 18 abril 1985 – La Vanguardia – La Zarzuela de Madrid – ARMIDE-
_ Toda la musica.es – homenaje a Montserrat Caballe – 1985 – abril – 16, 19, 22 , 25, 28 – Teatro de la Zarzuela – ARMIDE