Pilar Sánchez Martínez

Elche 5 agost 1946

This slideshow requires JavaScript.

Estudis

batxiller elemental en el col·legi L’Assumpció de la Mare de Déu d’Elx, filial de l’Institut d’Ensenyament Mitjà Jorge Juan d’Alacant.
1954 – Als 8 anys comença a estudiar dansa a Alacant amb Miquel Àngel.
1956-1957 – continua els seus estudis a Elx amb Marisol Pérez.
1958 – Amb 12 anys, marxa a Barcelona matriculant a l’Institut del Teatre de la Diputació Provincial, ubicat al carrer Elisabets, rebent classes de Dansa Clàssica, Dansa Espanyola, Folklore Català, Caracterització, història de l’Art i de la Cultura.
Ingressa al seu torn en l’escola de don Joan Magriñá, al carrer Petritxol de Barcelona. Magriñá era catedràtic de l’Institut del Teatre, mestre i coreògraf del Gran Teatre del Liceu. En la seva escola, rep cursos privats de dansa per a la seva preparació i ingrés en el cos de ball del Liceu.
Alhora, estudia francès a l’escola Berlitz i cant amb el pianista Eduardo Arguedas.
Els seus estudis els finança amb ajuda dels seus pares i treballant en ocupacions tan dispars com un laboratori de productes farmacèutics, un altre de productes de perruqueria, en una cadena de muntatge d’aparells de televisió, en una empresa de telegrames per telèfon, participant en pel·lícules en les que va intervenir com a ballarina (com Barcelona de nit, sobre espectacles de diversos països europeus).
1963 – Complerts els 17, finalitza els seus estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona amb menció d’honor en Dansa Clàssica i excel·lent en Dansa Espanyola . A més, va estar proposada per al premi de final de carrera Antonia Mercé .
1973-1974 – viu a Lió (França) i amplia estudis de pedagogia de la dansa amb madame Noella Bordoni, ex ballarina estrella de l’Òpera de Lió. Aquesta professora, amb la qual estudia durant un any, li aporta innovadores tècniques i exercicis per a correccions corporals i l’anima a presentar-se a les proves d’accés de l’Associació Francesa de Mestres de Dansa Clàssica (l’AFMDC, en les seves sigles en francès) tornant anualment, des d’Elx, per assistir als cursos impartits pels professors de l’Òpera de París.
Durant la seva estada a Lió, realitza audicions a l’òpera de la mateixa ciutat
amb el coreògraf Vittorio Biagi i assisteix a París a classes magistrals en l’estudi de Daniel Franck amb la prestigiosa mestra Nora Kiss, antiga integrant dels ballets de Diàguilev i professora, entre d’altres, de Maurice Béjart. Nora Kiss la proposa per presentar-se al grau superior de mestra de dansa clàssica de la AFMDC, que reuneix els professors de més prestigi lligats a l’escola francesa.

trajectòria professional

Als seus 14 anys, Juan Magriñá li ofereix l’oportunitat d’entrar a formar part de la companyia de ballet del Liceu. Balla en òperes i coreografies de dansa clàssica i espanyola, tenint com a companys a Juan Sánchez, Aurora Pons, Cristina Guinjoan, Araceli Torrens i Elisabet Bonet. Actua durant diverses temporades en les òperes i ballets que es programen al Liceu i també en les gales privades del seu mestre, actuant com a solista. Amb la companyia del Liceu fa gires per Espanya en les temporades 1962 i 1963.

1963 – Balla en teatres de Bilbao i Oviedo amb la companyia del Liceu, dirigida pel coreògraf Jordi Ventura.
1964 – Al cap d’uns mesos d’acabar aquesta gira, complerts els 18 anys, torna a la seva ciutat natal i inaugura el seu primer centre privat de dansa, al carrer Olivereta d’aquesta ciutat, fundant així l’Escola de Dansa Pilar Sánchez, amb el que dóna començament a la seva tasca pedagògica. Des del principi organitza gales bianuals de fi de curs amb les alumnes de l’escola, una tasca de difusió de la dansa que ha exercit fins al dia d’avui. Intervé amb un grup d’alumnes (l’anomenat Ballet Infantil Dama d’Elx) en un programa de TVE dedicat als nens que es deia Xavals.
1964-1970 – Neixen els seus fills Andreu, Tasha i Sonia, continua amb la seva tasca pedagògica, participa com a actriu en el grup teatral La Carátula. Amb el muntatge Històries per ser comptades, d’Oswaldo Dragún, obté el premi a la major actriu juvenil del certamen de teatre amateur d’Orense . Coreografia espectacles per a aquesta companyia durant 11 anys.
1971 – Trasllada l’escola a la plaça de les Flors d’Elx.
1972 – Crea la Companyia Dansaires amb els seus alumnes més avançats i, fins a l’actualitat, posa en escena coreografies clàssiques i neoclàssiques en diferents teatres de la Comunitat Valenciana (Gran Teatre d’Elx, Teatre Principal d’Alacant, Teatre Principal de València) i Balears (Auditori de Palma de Mallorca), a més d’en espais escènics de Madrid, Tarragona, entre altres ciutats espanyoles.
1974 – Després de les seves estades a Lió, torna a Elx i reprèn el seu treball a l’escola de la plaça de les Flors.
Continua celebrant gales bianuals i benèfiques amb la seva escola i comença a presentar als seus alumnes a exàmens lliures a l’Institut de Música i Dansa Òscar Esplà d’Alacant. Per tal de trobar sortida laboral als estudiants que obtenien el seu títol oficial, emprèn una campanya a les escoles públiques d’Elx i, a través de les Associacions de Pares d’Alumnes, aconsegueix incorporar la dansa a les escoles, de manera que molts seus alumnes aconsegueixen treball. Algunes de les seves ex alumnes continuen desenvolupant aquesta tasca.
1979 – Neix el seu fill Héctor i, el mateix any, obre el centre de dansa del carrer Filet de Fora nombre 14, mantenint per als més petits l’anterior estudi.
En aquests anys estudia pedagogia de la dansa amb Vicente Gregori, exprimer arlequí del Ballet del Teatre Tívoli de Copenhaguen, al qual convida en diverses ocasions a Elx.
1981 – Després d’haver preparat en solitari durant set anys a Elx, supera un duríssim examen a París que va consistir al matí en una classe ballada en què l’exigència final era realitzar 32 fouetés de punta i, a la tarda, impartir una classe de nivell superior amb tribunal de professors de l’Òpera. Convertint-se així, en la primera espanyola que obté el Grau Superior de Pedagogia de la Dansa Clàssica a l’Associació Francesa de Mestres de Dansa Clàssica (AFMC), que distingeix l’excel·lència en l’ensenyament del ballet clàssic.
1990 – Funda i presideix l’Associació de Professors de Dansa Acadèmica de la Província d’Alacant (AMDAPA). Amb aquesta associació, organitza cursos amb professors espanyols i estrangers i crea el Ballet Jove Provincial, que dirigeix al costat d’altres companys de l’associació, i que actua en teatres de la província. Va consistir en una tasca pedagògica i coreogràfica que tenia l’objectiu d’elevar el nivell artístic i tècnic dels joves ballarins provincials. Molts d’ells, són actualment reconeguts ballarins i coreògrafs a nivell internacional com és el cas de: el seu ex alumne Gustavo Ramírez, actualment en Lluna Negra Dance Theater de Chicago (EUA); Asun Noales, directora de la premiada companyia Otra Danza; a més de la seva filla Sonia González, ballarina i coreògrafa, integrant durant deu anys de les companyies de Mar Gómez i de Sol Picó, i actualment codirectora de l’Escola de Dansa Pilar Sánchez.
Des finals dels 90 , és membre de l’Associació de Centres Autònoms d’Ensenyament Privat (ACADE), als exàmens lliures presenta als seus alumnes durant diversos anys. També intervé com a vocal en les decisions de l’associació relatives a la creació de programes d’estudi de la dansa en escoles privades de tot el territori espanyol.
1992 – Organitza com a directora de AMDAPA un primer curset amb Alix Riga, fundadora del Ballet Théâtre de l’Alba (Bèlgica), com a professora convidada. En els anys posteriors, imparteixen classes a Alacant gràcies a tasca de Pilar Sánchez prestigiosos professors com, entre d’altres, Barbara Kasprovicz (Institut del Teatre), Alain Davesne (AFMDC) o Patricia Carey, del Centre Internacional Rosella Hightower de Cannes (França), que el 1997 va tancar uns anys d’intensa i fructífera activitat pedagògica.
1993-2002 – Supera la prova d’accés a la Universitat per a majors de 25 anys i, des de gener a desembre de 1993 , va ser professora associada de la Universitat d’Alacant en el programa de l’últim curs de Magisteri.
A partir de llavors, se centra en el treball de la seva escola i posa en escena al Gran Teatre d’Elx muntatges com El Trencanous, amb ballarins professionals convidats, així com Yerma, amb ballarins professionals flamencs. A més, realitza coreografies per sarsuela i òpera per encàrrec de companyies que van a actuar a la seva ciutat. Mentrestant, bianualment celebra els seus tradicionals gales, sovint de tipus benèfic.
Des de l’any 2000 , realitza exàmens no oficials en el seu centre per avaluar la progressió del seu alumnat. Per a això, convida a famosos professors com Barbara Kasproviz, Alain Davesne i Vicente Gregori, així com a pedagogues de la dansa com Roser Muñoz, codirectora del Centre de Dansa de Catalunya, i Aránzazu Pastor Toledano, titulada per la Royal Academy of Dance (Regne Unit).
2003 – Dansaires és la companyia de dansa triada per a l’espectacle de celebració del Dia Mundial de la Dansa a Elx.
2008 – Rep la llicenciatura de Grau Superior en Coreografia i Tècniques de la Interpretació de la Dansa pel Ministeri d’Educació i Ciència, que va reconèixer oficialment els seus més de quatre dècades de dedicació a la dansa i, en concret, els diversos centenars de coreografies (al voltant de 400 de curta durada i unes 15 de llarga durada) que havia posat en escena al llarg de la seva carrera com a mestra i coreògrafa.
2009 – Actua com a actriu i ballarina al Teatro Real de Madrid en l’òpera L’italiana in Algeri, de Rossini. Així compleix el seu desig de tornar a actuar en un teatre de l’òpera com en els seus inicis en la professió.
2011 – En col·laboració amb les seves filles Sònia i Tasha, crea una coreografia, titulada Entre-acte, que s’escenifica al Teatre Fernando Fernán Gómez de Madrid per clausurar el Festival Dansa en la Vila.
En els últims anys, reestructura el grup Dansaires amb nous valors.
2012 –

– abril – Prepara un espectacle de dansa contemporània titulat Dansaires en companyia, que va comptar amb la col·laboració de la companyia de Mar Gómez.

2014 – crea i presideix l’Associació Il·licitana de Professionals de la Dansa i l’Art Dansaires & Art, fundada al costat de Sonia González.
2017 – març – Obre La Molinera, Centre de Dansa i Estudis Artístics, a Elx, l’enfocament escènic, impulsat per la seva filla Sonia González, complementa la tasca de la seva escola en la pedagogia de la dansa.

Representacions i gales:

Durant la seva trajectòria com a coreògrafa ha realitzat en 55 anys més de cinc-centes obres de curta durada i altres de llarga durada, com ara:

En els últims anys, ha realitzat els següents espectacles:

— 2013 – 12 de maig o – Actuació de Dansaires el al Gran Teatre, trobada intergeneracional organitzat per ACOTE.
– 2013 – 14 de juni o – L’Escola de Dansa Pilar Sánchez celebra el seu 50 aniversari. Com a plat fort al Gran Teatre Pilar presenta una part del famós ballet La Bayadère.
– 2013 – 27 d’DECEMBRE – La companyia dansaires, de l’Escola de Dansa Pilar Sánchez, estrena Alícia al país de les meravelles, dirigit i coreografiat per Sonia González amb la col·laboració de Pilar Sánchez, l’en el Gran Teatre d’Elx.
– 2014 – maig – Les nostres alumnes i alumnes (un total de 20) de nivells avançats seleccionades en les audicions celebrades a l’escola pel Balleto di Siena reben a Girona un curset durant un cap de setmana i actuen en l’espectacle “Reshimu” al Teatre de Girona.
– 2015 – 10 d’gener – Es va estrenar al Gran Teatre d’Elx “El diari dels meus somnis”, de Pilar Sánchez, el primer espectacle que produeix l’associació dansaires & Art.
– 2015-10 i 11 de desembre – “Petit tutú” (mini clàssics del ballet i el musical) “. Dansaires & Art. Direcció coreogràfica: Pilar Sánchez. Direcció artística: Sonia González. Sala Oscar Martín del CCC l’Escorxador.
– 2016 – 3 setembre Notícies trobades – Gala de joves talents organitzada per l’Escola de Dansa Pilar Sánchez i el mestre Lienz Chang al Gran Teatre d’Elx.
– 2016 – novembre – “750 aniversari del raval d’Elx”, amb direcció de Pilar Sánchez al Gran Teatre d’Elx.
– 2017 – juliol – Gala bianual de l’Escola de Dansa Pilar Sánchez, celebrada a l’Auditori de la Caixa Mediterránero d’Alacant.