– 1958 el 4 de novembre –
En LA FARANDULA
“Carmen”
L’acte més destacat de tots els que ha celebrat el Sindicat del Metall amb motiu de la festivitat de Sant Eloi, ha estat sens dubte, la representació de l’òpera “Carmen” que va tenir efecte el diumenge a la nit al teatre la Faràndula.
Feia molts anys que la famosa òpera del mestre Bizet no s’havia representat a Sabadell, i per tal motiu, el Teatre va registrar una bona entrada.
La vetllada va transcórrer en un ambient de fredor, detall molt comprensiu per tractar-se d’una òpera difícil de representar per una companyia més o menys improvisada. Existeixen altres òperes de menys moviment. En l’òpera “Carmen” fan falta, tenor, baríton i baix, quatre tiples, nombrós cor de tots dos sexes, cos de ball, pel que resulta massa òpera per a una funció de “bolo”
Això és el que va succeir aquesta vetllada operística organitzada amb bones intencions i millors desitjos.
Encara sort que l’excel·lent partitura de Bizet, és tan agradable, que els defectes, quan existeixen, queden compensats entre els inspirats fragments de la música, ja que potser l’orquestra va ser una nota excel·lent de la vetllada.
Amparo Vera, tible de molt prestigi, va defensar amb encert el paper de “Carmen”, posant un cop més en relleu, el seu temperament artístic i el seu esforç va ser justament reconegut, ja que es va enfrontar amb una tasca molt en condicions als seus excel·lents qualitats de cantant. Concretant direm que “Carmen” no és una òpera per Amparo Vera.
El tenor Mario Romani, desconegut del públic sabadellenc, amb una veu potent però desigual, no va arribar a interessar en cap moment, malgrat la seva bona voluntat en imprimir energia al personatge. A més físicament tampoc va estar en caràcter.
El baríton Herminio Ezquerra, va fer una actuació que no va passar de discreta.
El més brillant de l’òpera, va ser sens dubte, l’actuació de Lolita Torrentó, que va oferir una “Micaela” perfecta, sobresortint dels altres personatges. El millor de la representació de “Carmen”, va ser la romança del tercer acte, sent per a ella els millors aplaudiments, Molt bé Maria Assumpció Llenas i Carmen Arnau, destacant en totes les intervencions que van estar al seu càrrec.
Els cors i el cos de ball, com sempre en aquestes representacions d’òpera que no passen de discretes.
La direcció musical va estar a càrrec del mestre Adrián Sardó strong>, que malgrat una confusió que va tenir en ser visat un dels fragments del baríton, va dirigir sempre amb encert i energia, sent cridat al final de cada un dels quatre actes, per rebre aplaudiments del nombrós auditori.
Digne d’elogi va ser l’interès del Sindicat del Metall, en oferir als seus afiliats i al públic de Sabadell, una vetllada operística que comptant amb un mareig escènic tan fastuós com és el del Teatre La Faràndula, constitueix sempre una nota destacada de qualsevol festivitat.
En general es va considerar que aquesta representació, tot i no ser de les més afortunades, no va deixar de tenir al·licients, tal com hem dit, en el mestre director, en l’orquestra i en la tiple Lolita Torrentó.
L. P.